Sant Pere
Dames i Vells van més calents «que el foc de Botarell»
La representació del satíric i groller ball parlat omple les places de la ciutat per passar revista a les notícies de l’any
Al volant del seu turisme, un veí de la plaça de Sant Miquel es disposava a sortir del seu garatge. Què devia pensar quan albirà que, res més obrir-se les comportes, desenes de manifestants li donaven l’esquena. Què hauria fet malament per empipar tanta gent? Per escapar del parany, va haver de maniobrar en un reduït oval. Els concentrats operaven, també, amb mil·limètrica precisió: deixaven pas al vehicle, però es negaven a perdre la seva privilegiada posició; d’altres, aprofitaven per colar-se. La veritat és que no estaven enfadats amb el conductor, ans al contrari: eren allí per gaudir de les mamarratxades dels matrimonis malavinguts que són Dames i Vells.
«No tingueu ecoansietat, que ho portem tot reciclat», avisà la parella de Diables que presentava el ball parlat. «Com Botarell», afegiren. Fou la primera d’incomptables referències a la planta de residus de Secomsa, i no precisament per parlar de fraccions de la brossa. «El meu foc et cremarà la petxina i el budell, no veus que vaig més calent que Botarell?», deixà caure un dels vells a la seva dama. «Estem farts d’eleccions i actes electorals, volem parlar de collons», digueren els Diables per no deixar espai al dubte.
Foren 30 minuts de sàtira, de burla, de llenguatge groller i d’al·lusions eròtiques; i de riures constants. «El que es diu en aquest ball és per més de 18 anys», s’alertà al principi. Així i tot, la primera fila estava completa per infants; picarescos, alguns demanaven croissants i tenien curiositat per veure què s’amagava sota les faldilles de les dames.
Hi hagué referències nostrades, com el Mercat Central —«no et tocaré ni amb un pal, perquè estàs mal feta com allò del Mercat Central»—; la Zona de Baixes Emissions —«no hi pots entrar perquè et fa olor la xona»— i el Plim, o Fantasía de Frutas, que és «millor» que anar de... Oblidem-ho. Al ritme de Pedro, s’invocà l’alter ego de l’alcaldessa, Sandra Guaita. Amb la seva inconfusible casaca roja, es posà a cantar el hit de l’any, La Ganxeta, que recordava certa cançó d’antuvi de Carlos Vives i Shakira. També versionà SexeSexy i revelà què farà quan s’acabi la legislatura: «Com aquells del cas Innova, me n’aniré al Centre de Lectura».