Comerç
L'històric bar de Reus que abaixa la persiana per falta de relleu
Després de més de 40 anys el bar Victoria abaixa la persiana per jubilació
Manuel Vázquez Mirones, propietari del bar Victoria.
En la vida tot són etapes. És una de les grans veritats, ja que hi ha l’etapa de la infància i la diversió, la joventut i les primeres responsabilitats com els estudis o la vida adulta i tot allò que comporta i, enmig de tot plegat, molts capítols diferents. No obstant això, una època que no tractem normalment, i no per això és menys important, és quan arriba el moment de la jubilació.
Quan és hora de descansar, asseures, mirar enrere i poder dir que la feina està feta. Aquesta és una època que no pensem fins que s’acosta i, un dels que li ha tocat pensar-hi és Manuel Vázquez Mirones, propietari del bar Victoria situat al carrer Camí de Riudoms que aixecarà per últim cop la persiana aquest divendres 5 de juliol després de més d’una quarantena d’anys de servei.
«És una decisió que es pren després de molts anys treballant. És una feina que t’exigeix implicar-te molt per poder-ho tirar endavant i, com tot, acaba cansant», comenta Vázquez sobre els motius personals que el porten a posar punt final a aquesta etapa.
A la vegada, també recorda que «porto des dels 13 anys treballant i als 25 vaig fer realitat la meva il·lusió que era tenir un petit local, el Victoria. Suposo que pocs poden dir el mateix». Per un altre costat, Vázquez Mirones destaca que el que més li ha agradat del seu ofici és «el contacte amb la gent».
«Alguns em diuen que cansa molt tractar amb les persones, però sempre m’ha agradat. Tampoc li pots caure bé a tothom i per aquí passen milers de persones, però per mi ha estat una sort poder haver fet tants clients i amics que m’han ajudat a tirar endavant», agraeix.
No obstant això, la voluntat de qui encara és el propietari del local que va posar en marxa amb 25 anys és que no s’aturi: «Jo acabo, però potser el Victoria no acabarà. Jo tinc pensat jubilar-me, però també tinc la il·lusió que algú s’animi i agafi el relleu, tot i que avui en dia és molt complicat». Aquest és un dels punts en els quals se centra Manuel Vázquez, perquè considera que actualment els emprenedors que volen tirar endavant un bar ho tenen molt més complicat.
«La situació és molt diferent. La pressió que tenim ara amb tot el que és la paperassa. Ens dediquem molt més al que està fora de la feina, per dir-ho d’alguna manera, que en treballar en si mateix. No tan sols has de ser bo portant un local, també et toca fer d’advocat o gestor depèn del dia», compara entre fa 40 anys amb ara.
Per un altre costat, Vázquez assegura amb una rialla que encara no té la jubilació del tot planejada: «No sé què faré, però que hi farem, en comptes de cuinar aquí cuinaré a casa. Quan arribi l’hora ja m’adaptaré, encara queden uns dies de feina». Uns últims dies que estan sent molt especials per ell, ja que «gent que feia temps que no venia, fos perquè havia canviat de feina o de residència, quan s’han assabentat que tanco han vingut a saludar i prendre un cafè, i ho agraeixo».