La Generalitat cedirà cinc habitatges a Reus per a l’abordatge del sensellarisme

La Generalitat de Catalunya cedirà a l’Ajuntament de Reus la gestió de cinc habitatges destinats a l’abordatge del sensellarisme. La regidora d’Habitatge i edil en cap de l’àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials, Anabel Martínez, detalla que les persones que es beneficiïn del programa tindran «un pla de treball» i se’ls farà un acompanyament «molt més continuat» en comparativa a una família que accedeix a la Borsa de Lloguer, perquè, a banda d’un pis, aquests ciutadans «necessiten una feina» i l’objectiu final és que es puguin reintegrar en la societat. «Nosaltres paguem unes despeses per poder fer aquest treball d’inclusió», apunta.

Martínez explica que, per entrar en aquests habitatges, s’establiran uns criteris «molt, molt concrets, que es pacten ja des de l’àmbit de sensellarisme». A més, s’està valorant que qui tingui les possibilitats d’assumir la despesa, pagui un lloguer «simbòlic», atès que «al final, el que no es paga no es valora». L’edil afegeix que, a través del conveni amb el Govern català, s’entraria en la segona fase de l’abordatge al sensellarisme. «Ara mateix tenim el pas 1 i estem treballant per fer el pas 2», comenta Martínez.

El primer pas gira al voltant del Servei Residencial d’Estada Limitada (SEREL) al Centre Social El Roser, amb capacitat per a setze persones. El segon, seria l’entrada als pisos, potser, mitjançant el pagament d’un lloguer simbòlic. La darrera etapa seria «l’autonomia personal i econòmica, un lloguer com qualsevol persona», tanca la regidora. 

Per completar el procés, «necessitem molt més habitatge de lloguer», un requisit que ha d’implicar l’administració pública, i «hi estem treballant», però també el ciutadà particular, bé sigui hom que tingui un pis buit i que pugui posar-lo a la Borsa de Lloguer com els promotors privats. «Al final, necessitem habitatges de protecció oficial, però també venda privada», reflexiona.

Durant el seu primer any en funcionament, entre el 7 de novembre del 2022 i el 7 de novembre del 2023, el SEREL va acollir 54 persones, algunes de les quals van estar-hi en més d’una ocasió. El servei té capacitat per a setze persones, majors de 18 anys. A banda de l’atenció als allotjats, durant el dia, també ofereix servei de bugaderia i de dutxa per a qui calgui. El seu objectiu és atendre les necessitats d’allotjament temporal d’urgència i de residència temporal d’adults en situació d’exclusió social.

Els usuaris del SEREL són derivats per professionals de l’equip de Serveis Socials i es pacta amb ells un pla de treball adaptat al seu perfil, per tal de trobar una sortida residencial i una millora de la seva experiència vital. En el primer any, el servei ha permès que el 53% dels beneficiaris trobessin una alternativa d’habitatge, bé sigui a través del lloguer —un 41% van trobar un espai per viure— o de l’ingrés a altres serveis. El 91% de les persones que van estar al SEREL eren homes. La mitjana d’edat se situa als 47,5 anys. Així mateix, la mitjana d’estada per persona era de 39 dies, essent la mínima de 3 dies i la màxima, de 153.