L’Escola Eduard Toda de Reus somia com serà el seu pati reformat: un bosc comestible, àgores i més vegetació

L’Escola Eduard Toda ha somiat com vol que sigui el seu pati: més natural. Vegetació, àgores, pèrgoles, tendals, un bosc comestible, un jardí de pluja, ombra i un espai per posar a prova les habilitats motrius —que reemplaçaria una de les pistes esportives— conformen l’escenari ideal per a la comunitat educativa i l’associació El Globus Vermell, en el marc del programa Patis x Clima, centrat en la renaturalització d’espais i entorns educatius. «Volem trencar la idea que l’hora del pati és per a jugar i que a l’aula s’aprèn; concebem que l’aprenentatge no es fa només dintre de quatre parets, sinó que tot el perímetre de l’escola és un espai d’aprenentatge», expressa la directora del centre, Mireia Aguado.

La directora apunta que voldrien que els quatre elements fossin presents al pati: l’aigua, amb el jardí i nous dipòsits de recollida de pluja; el foc, a través del sol i de l’ombra —la vegetació seria, també, un refugi climàtic—; la terra, «volem un pati que no sigui pista, sinó amb sorra, muntanyetes, terra, i el bosc comestible, que et permet connectar amb la natura»; i l’aire, amb el perenne vent de Reus. 

«Hem pensat diferents zones on l’infant pugui desenvolupar des d’habilitats motrius fins a sensorials, passant per joc lliure, lectura, amagar-se...», afirma Aguado. Amb les pèrgoles, els tendals i les àgores, «podem crear petites aules de treball a l’ombra». El bosc comestible consistiria en un hort amb terrasses, amb plantes, arbustos i arbres, però que no requereixin una cura intensiva a l’estiu. 

L’espai ajudaria a visualitzar conceptes com el cicle des de la llavor fins al fruit o l’economia circular, atès que els productes que es generin es podrien aprofitar a les aules o vendre entre la comunitat educativa, així com conèixer la tasca dels insectes. Una de les pistes esportives es reconvertiria en una àgora central, una aula exterior amb una pèrgola, desnivells, equips de cal·listènia i d’escalada i un mikado. El jardí de pluja tindria un llac enfonsat, que aprofitaria l’aigua que s’acostuma a perdre en beure de la font i la de la pluja.

Aguado subratlla que hi ha hagut «molta implicació» a l’hora de dibuixar el pati ideal. A banda de l’equip d’El Globus Vermell, hi han participat arquitectes i tècnics de l’Ajuntament de Reus, personal del menjador, famílies, exalumnes, mestres i infants, que van compartir què els agradaria tenir al pati de la seva escola. «A l’espai per llegir, volem tenir tipis, més ombra», comenta Arantxa Quero, cap d’estudis, citant els estudiants. Amb una sortida al pati, van detectar les mancances que hi havia, «què necessitaven perquè l’espai fos més agradable».

De la mà d’El Globus Vermell, ja està a punt el projecte bàsic del pati «somiat» per l’escola, que es desenvoluparia per fases. «Diem somiar perquè no sabem si es podrà materialitzar tot o quines fases», explica Aguado, ja que el pressupost és «molt elevat». Dependrà de la implicació, l’aprovació i la capacitat pressupostària de l’Ajuntament de Reus si la iniciativa acaba convertint-se en una realitat, quan i com.