L’associació Punt de Trobada i el Club Vent d’Estrop Cambrils reprenen les sortides de rem adaptat

El mar. Inhòspit, immens, corprenedor; molts són els sentiments que suscita als ulls de qui el guaita: serenitat, calma, repòs. «Il·lusió» és el vocable que més repeteixen els vogadors Albert Agustench i David Bultó, socis del Club Vent d’Estrop Cambrils. 

Dos dissabtes al mes, els membres de l’associació Punt de Trobada, l’espai de relació d’usuaris del Taller Baix Camp i de les seves famílies, esdevenen els seus companys de navegació —i de la resta de timoners—. Pugen al llagut i s’endinsen onades enllà.

La pràctica d’un esport, l’adaptació a un medi nou, l’exercici de l’equilibri, la respiració d’aire net, el treball en equip i la voluntat de superació són sis dels beneficis que Bultó remarca que aporta el rem adaptat als membres de Punt de Trobada. 

«El sol fet de pujar a una embarcació, amb el moviment que té i la coordinació que has de garantir amb els teus companys, és un repte per a tothom», assenyala. Amb tot, destaca per sobre la resta «la il·lusió que hi posen», que és palpable «fins i tot a les fotos». «Només pujar a la barca estan supercontents, em fan sentir molt realitzat i, en baixar, ja tinc ganes que arribi el següent dissabte en què els veuré», expressa Agustench.

Agustench comenta que no s’ha hagut d’adaptar cap llagut per a la pràctica del rem adaptat, sinó que tan sols s’ajuda els remers de Punt de Trobada a entrar a l’embarcació, asseure’s i arrencar. A més, apunta que «no estan sols», sinó que van acompanyats d’una monitora i de vogadors i timoners de Vent d’Estrop que els guien.

La unió entre Vent d’Estrop i Punt de Trobada ve d’anys enrere. La covid, però, va aturar les trobades que es feien per anar a remar plegats. Aquest 2024, a partir de març, l’activitat s’ha reiniciat. 

«De fet, ells es van posar en contacte amb nosaltres per tornar a arrencar-ho, perquè en tenies moltes ganes», descobreix Agustench. Més d’una desena de valents remers es presenten els dissabtes per agafar el rem i abraçar les onades. L’estiu ofereix un respir als vogadors. «Però seguirem», afegeix Agustench.

L’aventura no acabarà aquí. Agustench comenta que es podria plantejar contactar amb altres clubs de rem «i veure si hi ha alguna altra entitat que faci alguna cosa semblant a nosaltres, per fer alguna mena de competició, de patxanga o de sortida col·lectiva». «Però això ja es miraria més endavant», tanca.

Et pot interessar: