Cultura
El guionista i productor reusenc Santi Suárez-Baldrís participa en la nova sèrie de 3Cat, ‘Kimeres’
La sèrie consisteix en sis episodis autoconclusius i està creada íntegrament amb imatges d’arxiu
El productor i guionista Santi Suárez-Baldrís
Què passaria si l’any 1947 un àlien arriba a la Terra per intentar localitzar un imbècil que, segons la Profecia, posarà fi a tot l’univers? La ucronia presentada és la sinopsi del primer capítol de Kimeres, la nova sèrie de la plataforma 3Cat. L’extraterrestre, però, no n’és el seu protagonista.
El paper que han desenvolupat les dones en la construcció de la societat és el fil argumental del segon episodi. «Kimeres respon a una anada de l’olla», expressa el seu creador, el guionista i productor reusenc Santi Suárez-Baldrís.
La sèrie consisteix en sis episodis autoconclusius que expliquen sis històries creades per sis autors diferents. La diversitat la caracteritza, així com el principal punt en comú de tots els relats: es constitueixen íntegrament amb imatges d’arxiu, provinents de ni més ni menys que 97 fons fílmics —molts es troben en arxius comarcals i locals—.
Les imatges que componen els sis capítols de ‘Kimeres’ provenen de 97 fons fílmics diferents
Primer eren els guions, després es buscaven les gravacions que millor encaixessin. El trencaclosques, a més, havia d’entretenir. «En el fons, Kimeres és un repte, un experiment audiovisual que ha sortit bastant bé», valora Suárez-Baldrís. «Està feta tota amb imatges d’arxiu, i la major part són en blanc i negre, però presenten una perspectiva moderna i el temps passa volant», subratlla.
El guionista i productor estava treballant en el document In memoriam Biel, sobre Gabriel Ferrater, en què les imatges d’arxiu són gairebé omnipresents. «En un documental, has d’intentar ser fidel a la història que expliques, perquè és verídica», assenyala.
«Però en un moment donat, quan estava muntant imatges, vaig pensar: què passaria si la història que explico no fos verídica?», afegeix. Dit i fet. En el marc de la Crida de Projectes Culturals, va presentar la idea a 3Cat i l’Institut Català de les Empreses Culturals, depenent del Govern català. «Van ser prou valents per a acceptar-la i provar-la, i el resultat és molt satisfactori i sorprenent», comparteix.
Això no obstant, Suárez-Baldrís desvela que «la llavor original» es troba en el Memorimage, el Festival Internacional de Cine de Reus, centrat en imatges d’arxiu. «Mentre estava preparant el documental, em va venir al cap un curtmetratge que havia vist al Memorimage i que s’havia quedat al disc dur», explica. «Per això són tan importants aquesta mena d’esdeveniments, més enllà de l’èxit de públic que tinguin, perquè obren les portes a la reflexió i la creativitat», comenta el creador de la sèrie.
Suárez-Baldrís apunta que un dels objectius que planteja Kimeres és posar en relleu «tot el patrimoni que està als nostres arxius», atès que permeten veure «com era la vida dels éssers humans fa uns anys».
«Conservar aquests documents en bones condicions és fonamental, no només pel valor històric que tenen, sinó per les possibilitats que ofereixen de reciclatge; les imatges no són monosèmiques, poden transmetre moltes coses segons el context en què les utilitzis», declara el reusenc.
Tot i que tothom pot consumir el producte, Suárez-Baldrís és conscient que el target «serà adult» i, amb la multiplicitat de propostes, que «hi haurà parts que t’agradaran més o menys». L’obra es va preestrenar fa un parell de setmanes al Centre de la Imatge Mas Iglesias.
