El Bar Miami de Reus, a punt per començar una nova etapa amb la tercera generació rere el taulell

La nova temporada de qualsevol lliga esportiva ve acompanyada de canvis, amb els incomptables fitxatges, traspassos i problemes per inscriure els jugadors. El bar Miami ha estat sempre sinònim de tertúlia esportiva —arribà a tenir un programa radiofònic— i, amb l’arribada del curs 2024-25, també ha viscut variacions: darrere de la barra ja no hi ha Joan Díaz. 

Després d’haver agafat el relleu dels seus pares i de 38 anys dirigint el bar —primerament amb la seva germana, després sol—, ha decidit jubilar-se, penjar el davantal i gaudir d’unes merescudes vacances a Prades. El bar Miami, però, no tanca. «M’ha alegrat molt que la meva neboda vulgui continuar, i l’any que ve en farem 60», celebra.

Va ser el 1965 que els pares de Díaz van inaugurar el bar Miami. La crisi de les mines de carbó a Terol els va obligar a emigrar per buscar-se la vida i, a Reus, van trobar-hi la seva nova casa i la seva nova passió. «Durant deu anys, l’establiment no va tancar cap dia; van estar deu anys sense fer un dia de festa», explica Díaz. 

Encara més: les portes s’obrien a les 4.45 hores i no es tancaven fins a la mitjanit, animats pel flux de clientela que anava o venia de treballar en el muntatge del complex petroquímic. El 1975, ja es van començar a prendre «el luxe» de tancar els caps de setmana per passar uns dies al seu poble d’origen. «La rutina de la restauració és molt sacrificada, així recordo la meva infantesa», rememora.

El 1986, els pares van decidir jubilar-se. Joan Díaz estava jugant a handbol a França, a punt de signar un nou contracte, i la seva germana gran va proposar-li mantenir plegats el llegat del negoci familiar. Va acceptar la proposta. «Mai m’havia imaginat que acabaria portant el bar, la meva intenció era continuar amb el vessant esportiu i ser professor d’INEF, dedicar-me a l’ensenyament de l’educació física a la canalla», assegura.

Díaz encara es meravella per la «fidelitat» d’una clientela «que gairebé es fixa» i que cada dia anava a prendre’s un cafè, un tallat, un cafè amb llet o el que fos menester. «Ha estat una etapa molt bonica, he d’estar molt agraït a les persones que han passat per aquí», valora. La quantitat de gent que es va personar per dir-li adeu i dedicar-li un gràcies denota l’estima que li tenien.

Ho tenia clar: juliol anava a ser l’últim mes darrere del taulell. Joan Díaz havia pres la decisió que es jubilaria, als 65 anys. «L’alegria meva ha sigut que el Miami no tanca, que continua; des que ho portem la família, han passat 59 anys, i m’ha alegrat que la meva neboda vulgui continuar el negoci, i l’any que ve ja en farem 60 i espero que molts més», expressa Díaz. 

Havent resistit «crisis» —la covid va fer que s’adonés que «no tot era estar 14, 15 o 16 hores al bar»— i canvis del perfil de clientela, el nou repte del bar Miami serà «mantenir l’essència», però permetent-se evolucionar. Ara, a les tardes i els vespres, està previst allargar els horaris i promocionar el tardeo.

Et pot interessar