Marc Carrasco: «Accepto amb orgull la pressió que comporta ser entrenador del Reus FC Reddis»

Com afronta el seu quart any com a entrenador del primer equip?

«Amb la mateixa il·lusió del primer dia que vaig entrar. Reus és casa meva, aquesta és la meva catorzena temporada si sumem els anys com a jugador, coordinador i entrenador del juvenil i primer equip. Per aquest motiu, sé el que simbolitza aquest projecte per a Reus i el que es va perdre, per això afronto el curs amb moltes ganes».

Enguany serà la segona temporada a Tercera RFEF. Quins aprenentatges extreu de l’anterior?

«Que és una categoria molt complexa en la qual costa molt guanyar. Tots els equips tenen els seus arguments, però els seus contextos són molt diferents depenent de cada camp. Crec que ens va faltar una mica d’adaptabilitat a les diferents circumstàncies. A més, els números parlen per si mateixos. Vam ser el tercer equip que menys gols va rebre, així que vam controlar més la nostra àrea que la del rival. En aquesta categoria, si domines una àrea tens opcions per fer alguna cosa més, però no ets candidat si no domines les dues».

Quin objectiu es marca per aquesta temporada?

«Guanyar la següent jornada. No miro més enllà. Això ja ho vaig aprendre de la temporada passada. Cap al Nadal, quan les coses anaven molt bé, es va vendre una cosa que era fictícia o fruit de l’impuls d’aquell moment. Després, la segona volta es va complicar amb set partits que van ser molt durs. Vaig aprendre d’aquella situació i centro l’objectiu en el partit a partit».

Nou curs on heu completat la plantilla amb quinze renovacions i set noves incorporacions. Què opina del planter?

«No hi ha un jugador que hàgim volgut renovar que no ho hagi fet i això diu molt del club. Els quinze homes entenen perfectament què és el Reus i el sentiment del qual ens agrada presumir. Pel que fa a les incorporacions, ens hem centrat en incorporar jugadors d’atac i molts ja saben el que és el Reus. Joan Torrents, Pau Russo i Pepo Campanera són exjugadors del futbol base. Altres són oportunitats de mercat, com Ricky Robledo».

Ha trobat la combinació perfecta entre jugadors joves i veterans?

«Crec que sí. Tinc la gran sort de tenir a la meva disposició quatre persones que han jugat en el futbol professional com Ramon Folch, Xavi Molina, Alberto Benito i Ricardo Vaz. Dos van ser companys meus. Ens aporten molt tant a la gespa com a líders en el vestuari. A més, se suma el plus dels joves amb ganes d’aprendre i sorgeixen sinergies boniques. Per exemple, l’Andy Alarcón em va destacar que una de les millors coses que li han passat en el món del futbol és trobar-se amb el Xavi Molina, perquè l’ha ajudat a créixer. Això m’omple d’orgull».

Què ha de veure Marc Carrasco sobre la gespa per estar satisfet?

«Com he viscut tants anys aquí tant a la gespa com a la graderia, crec que el públic reusenc es caracteritza per una cosa. Si els jugadors lluiten amb honor per la samarreta, pel que simbolitzem, la gent ens acompanyarà. Ens perdonaran qualsevol error, però mai que no estiguem compromesos amb l’escut. Per tant jo vull això. Un equip compromès, un equip agressiu, un equip que va juga cap endavant i és valent. Òbviament, m’agradaria que fóssim sempre protagonistes, però aquesta categoria és difícil i hem de ser capaços d’adaptar-nos».

Després de sumar dos ascensos, sent pressió a la banqueta del Reus FC Reddis?

«El càrrec d’entrenador del Reus FC Reddis té una càrrega de pressió que cap equip d’aquesta categoria té i jo ho accepto amb orgull. La darrera temporada vaig tenir moments en es quals em va venir una mica de cop, però rebo amb orgull la pressió, perquè aquest projecte té l’herència de l’antic CF Reus i el que es va aconseguir llavors».