Un centenar d’espècies conviuen al Barranc del Roquís de Reus: fagines, ratpenats, puputs i orenetes

Al Barranc del Roquís, la biodiversitat aflora. 102 espècies s’hi van registrar en el marc d’un Bioblitz celebrat a principis d’estiu, una trobada oberta a tothom que tenia per objectiu inventariar la flora i la fauna de l’entorn i que es va dividir en una sessió diürna i en una nocturna. 

La biòloga Judit Castanyo, qui va acompanyar la desena de participants, assenyala que més de la meitat de les espècies trobades eren plantes i vora un 20%, insectes. A la nit, el percentatge d’aus es va incrementar, quan «van començar a sortir orenetes i falciots». 

Fins i tot, va veure un rossinyol, que és «estrany tenir-lo tan a prop de la ciutat». La biòloga destaca el fet que nens i famílies s’animessin a fer l’activitat. «Amb nens és molt divertit perquè tenen moltes ganes de trobar tot el que puguin», declara.

Encara que molta gent anhela topar-se amb mamífers, Castanyo explica que són «difícils de veure». Amb tot, va detectar excrements que pertanyien a una fagina, un mustèlid omnívor, que es caracteritzen per ser petits i punxeguts i per la presència de taques de color marró «que són llavors de fruita». 

«De fet, crec que la fagina viu a la vora i pot ser que matés una serp que vaig trobar», apunta, fent referència al fet que, a prop de les restes del rèptil, hi havia més defecacions de l’espècie de marta, i tot recordant la constatada rivalitat entre els mustèlids i les serps, que «sovint s’intenten menjar els uns i els altres».

També va poder observar rondant pel Barranc del Roquís un conill de bosc, animal que, tot i ser abundant al territori, es considera en perill d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, en viure de forma pràcticament exclusiva a la península Ibèrica i al sud de França, si bé s’ha introduït en altres països. 

«Totes tres són espècies que no penses ni de broma que te les trobaràs al costat de casa, però els barrancs, i més si estan al límit d’una ciutat, són zones on es troben ecosistemes diferents i, per tant, on hi ha més biodiversitat», assegura.

Castanyo celebra la presència d’espècies que ajuden a mantenir a ratlla les plagues. Els rapinyaires «mengen sobretot rosegadors i són un gran control de rates i ratolins»; els puputs «ajuden a mantenir a ratlla la processionària del pi»; els falciots negres i les orenetes «s’alimenten sobretot de mosquits i en són una bona defensa contra ells i les malalties que poden portar». 

Així mateix, es van percebre els ultrasons de diverses espècies de ratpenat, un animal que, malgrat la seva mala fama, Castanyo creu que s’hauria de reforçar en menjar, també, insectes. La biòloga no oblida que és molt positiu haver-hi trobat «molts arbres fruiters», destacant la presència de magraners i figueres —«la fagina està contenta al barranc, segur», expressa—. 

«Tot arbre i tota planta que doni fruit és la base per construir un ecosistema», remarca. Així mateix, valora insectes com la xinxa ratllada, «que ens ajuda a cuidar les plantes», el dimoniet, «que ajuda a la descomposició de la matèria orgànica», o múltiples varietats de papallona. 

Això no obstant, també ha de comunicar «males notícies», com la troballa de canya asiàtica, que «acidifica el sol, no deixa que creixin altres plantes i, ecològicament, és inútil perquè no ofereix aliment a ningú ni material per a fer niu», i d’acàcia borda, «una planta invasora que el fruit que fa no se’l menja ningú». Aquest arbre es planta sobretot perquè és resistent a la sequera i proporciona ombra, «però tenim arbres autòctons, com el roure o l’alzina, que també fan molta ombra», rebat Castanyo.

«A grans pinzellades, és un ecosistema força complet: hi ha plantes productores que donen pol·len, nèctar i fruit; herbívors, carnívors i omnívors; molta diversitat d’invertebrats, que fan pràcticament tots els papers ecològics que pot haver-hi», conclou Judit Castanyo. 

La biòloga apunta que, per atreure més biodiversitat animal, s’han de plantar espècies vegetals. N’és un exemple la passió de les papallones pel fonoll o la ruda. «Els humans tenim el poder de ser arquitectes d’ecosistemes, però hem d’acceptar que la vida no és un museu», acaba.