El dia que Reus va plorar per les bombes

El 18 de setembre de 1937, just l’endemà que un bombardeig de les tropes feixistes descarregués amb força sobre la ciutat de Reus, es va celebrar un seguici fúnebre per homenatjar les víctimes de l’atac.

Això és el que mostren algunes de les fotografies que la família Martí Dalmau ha donat al Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus. Les fotos van ser realitzades per Josep Gil Sedó (1897-?) entre els anys 1920 i 1940. Del total de les 1.786 imatges de les quals consta el fons, n’hi ha diverses que recullen aquest acte de dol, que fins al dia d’avui no havia estat gràficament documentat.

«Encara que no és del tot precís, perquè abans ja hi va haver altres atacs, la gent recordava el 17 de setembre com el del primer bombardeig a Reus», explica Salvador Palomar. D’aquell atac es té constància d’un total de 13 morts, i també és especialment recordat perquè una bomba va caure al Centre de Lectura. «Això ho sabíem, i d’imatges de cases enderrocades en teníem. El que fins ara no havíem vist és el seguici fúnebre amb què l’endemà la ciutat va homenatjar les víctimes», explica Palomar. «Tot i la gravetat de l’atac, la ciutat va tenir la capacitat de reaccionar. L’Ajuntament va fer una crida convidant associacions i partits al seguici». Aquest és un fet rellevant, assegura, «perquè mostra com, en un moment de crisi col·lectiva, la gent es va cohesionar».

Més endavant, explica Palomar, en bombardejos posteriors, la ciutat ja no va tenir aquesta capacitat.

Altres imatges molt interessants del fons cedit per la família Martí Dalmau mostren moltes cases apuntalades, que posen de manifest el gran esforç dels reusencs per consolidar els edificis. «Això, juntament amb la construcció de refugis, ens ajuda a entendre la resistència de Reus als bombardejos». La ciutat, recorda Palomar, «tenia molt clar que era un objectiu estratègic. D’una banda, perquè tenia una fàbrica d’avions. Però també perquè era un nus de comunicació molt important. I, tot i ser a la rereguarda, hi havia molt de moviment».

Aquest mateix dimarts 17 de setembre, quan fa exactament 87 anys d’aquell bombardeig, l’etnògraf reusenc va oferir una petita xerrada al Museu Salvador Vilaseca en la qual va comentar una selecció d’aquestes imatges, a partir de la recerca sobre aquest període feta per Ezequiel Gort i el mateix Salvador Palomar.