La mossa d'esquadra de Reus que va salvar la vida a un jove que s’ofegava en un llac dels Pirineus

Els agents policials estan preparats per actuar amb rapidesa en moments crítics, fins i tot els dies que no vesteixen el seu uniforme. Així ho va demostrar una aspirant a mossa d’esquadra que, mentre estava fora de servei, va salvar la vida a un jove francès de 17 anys que s’estava ofegant en un llac dels Pirineus. L’Andrea, que està de pràctiques a la comissaria de Cambrils, assegura que no va dubtar ni un segon a socórrer el noi i reanimar-lo.

Els fets van succeir a principis d’agost als llacs d’Ayous, situats al Parc Nacional dels Pirineus prop del Pic de Midi d’Ossau. Alguns mitjans francesos que se’n van fer ressò explicaven que un jove va entrar a l’aigua per refrescar-se, però va perdre l’equilibri i va caure. Els seus amics van haver de rescatar-lo i portar-lo a la riba, perquè no sabia nadar i es va ofegar.

Aquell dia, l’Andrea estava d’excursió per la zona amb la seva parella. «Vam parar en un refugi a menjar i estàvem distrets amb els cavalls que hi havia allà. De sobte, vam escoltar com un grup de joves començaven a cridar i vam veure com dos corrien cap al llac per treure a un noi inconscient», comenta. L’aspirant a agent de la policia catalana va reaccionar ràpidament i, corrents, es va apropar a la persona ofegada: «Li vaig tirar el cap cap enrere, li vaig obrir les vies respiratòries i vaig començar la reanimació cardiopulmonar (RCP)».

En aquell moment, va recordar el que va aprendre sobre primers auxilis l’any passant quan va fer el curs de formació bàsica per a policies. «Com tenia la informació tan recent, tenia molt clar el que havia de fer», assegura la protagonista d’aquesta heroica acció, qui es va adonar de la importància de tenir aquests coneixements. No només per a ella, sinó per a qualsevol persona. Poc després de començar les maniobres de reanimació, es va acostar un altre home per oferir la seva ajuda.

Així doncs, l’Andrea i ell es van anar alternant fins que el jove ofegat va expulsar aigua per la boca. El van col·locar en posició lateral de seguretat, el van tapar amb una tovallola i li van fer companyia fins que va arribar l’helicòpter que el va traslladar a l’hospital per examinar-lo. Des de llavors, l’Andrea no ha tornat a tenir contacte amb ell: «Quan va acabar tot, els serveis mèdics em van dir que estava tot bé i que havia fet una bona feina».

Una vocació clara

Estava satisfeta pel que havia fet, però li va treure importància perquè pensava que «és el que tocava fer». Tot i això, reconeix que és «molt bonic» salvar-li la vida a una persona. «He pogut fer això gràcies a les meves decisions, com la de decantar-me per aquesta feina», afirma l’Andrea. Nascuda a Reus, es va mudar a Tarragona fa anys. Sempre ha tingut vocació d’ajudar a les persones, tant quan era monitora de karate com quan ajudava una noia amb Asperger amb els seus estudis i els problemes del dia a dia.

Des de l’institut, tenia clar que volia entrar als Mossos d’Esquadra, però va decidir fer primer una carrera. «Després del doble grau en Administració i Direcció d’Empreses i Dret, vaig tenir més clar que mai que volia ser mossa i em vaig presentar a les oposicions», explica. Ara, amb 26 anys, està acabant les pràctiques a Cambrils, on la seva actuació de mèrit serà merescudament reconeguda.