Cultura
Festiari, l'empresa de Reus que converteix els elements festius catalans en joguines
Setze anys després d'estrenar el projecte, ja ha arribat a 34 municipis catalans, incloent-hi diversos tarragonins
Convertir els espais de joc en un petit univers festiu, aquest és l’objectiu de Festiari, un projecte reusenc que es dedica a elaborar joguines dels diferents elements dels seguicis catalans, portant així la cultura popular i la tradició folklòrica a les mans dels més petits a través del lleure.
«Tot comença perquè un dels socis de l’empresa, quan era petit, jugava amb aquests elements, però els havia de fer amb plastilina o fang, ja que llavors existien algunes figures de guix o marmolina però adreçats a la canalla no havia sorgit mai res. Per tant, sempre va tenir aquesta idea al cap», explica Arnau Anguera, membre de Festiari.
Aquesta va poder materialitzar-se finalment l’any 2008, debutant amb la Mulassa de Reus. Setze anys després, el projecte ha arribat a 34 municipis catalans, incloent-hi els tarragonins Reus, Tarragona, Cambrils, El Vendrell, Falset, l’Arboç, Montblanc, Riudoms, Vila-seca i Tortosa, i ampliant el seu repertori de figures a ni més ni menys que 180. Aquestes, a part de les bèsties, també representen gegants, nanos, balls i castells. A més, recentment, Festiari ha incorporat clauers i penjolls de plata dels elements més populars al seu catàleg.
«Els nostres inicis van ser lents, però de mica en mica s’ha anat expandint. La gent va començar a fer col·leccions i al cap d’un temps diversos ajuntaments i colles s’han posat en contacte amb nosaltres», explica Anguera. Ara mateix, Festiari compta amb 45 punts de venda repartits per Catalunya i un a Pamplona, així com una botiga web. «Estem molt contents. Ens alegra molt veure com les nostres figures fomenten aquest sentiment de pertinença en infants, que estimen les seves ciutats i els elements que les representen», afirma.
Un procés complex
Elaborar aquestes joguines no és una tasca simple. Aquestes neixen a Reus, però es produeixen a Alacant, havent de passar per diferents empreses, processos i tècniques. Tot comença amb una fotografia o un escaneig en tres dimensions de la figura desitjada.
A continuació s’empra la tècnica de la cera perduda. Primer un escultor talla la peça amb cera, ja que és un material tou i permet realitzar-hi tota mena de detalls. A aquest primer model se li realitza un bany de plata i encenalls de níquel i passa per un procés físic anomenat electròlisi, que solda aquests dos materials, creant un motlle.
Finalment, s’aplica calor per a fondre la cera de l’interior, que és abocada a través dels forats i canals prèviament creats. Un cop obtingut el negatiu de la figura, aquest s’envia a una altra empresa per realitzar el rotomotllament. Durant aquest, el motlle s’omple amb goma líquida d’un color base. Paral·lelament en una altra indústria s’estan creant les màscares, motlles de coure serrats a mà.
Cada un d’ells s’utilitzarà per aplicar un color diferent de la joguina. «El Gegant Indi de Reus, per exemple, té 86 màscares. A més, si els vestits porten dibuixos o estampats, com és el cas de la Geganta Mora de Tarragona, han de passar també per un procés que es diu tampografia i permet realitzar il·lustracions més detallades», assenyala Anguera.
Els més venuts
Els municipis amb més vendes, explica Anguera, són Reus, Tarragona i Mataró, tot i que sovint les localitats experimenten un increment en vendes amb l’arribada de les seves festes majors. Els elements més populars també varien.
«Les figures noves acostumen a ser les més exitoses durant una temporada. Actualment, per exemple, estan comprant molt els Gegants Moros i la Cucafera de Tarragona, que es troben exhaurides. El Gegant del Pi, de Barcelona, també l’estem venent molt», explica Anguera.
«La veritat és que és una feina molt agraïda. Allà on anem ens coneixen, i és una gran satisfacció anar a les festes i veure a nens i nenes amb les nostres figures a les mans, per nosaltres és un goig molt gran», confessa.