El Carro dels Romanços tornarà a sortir aquest dijous i demà divendres si la pluja ho permet

Dalt d’un carro, a viva veu, romanços són recitats a les places de Reus. Acabada la funció, amb l’acompanyament d’un acordió, els intèrprets es traslladen a una nova ubicació per continuar amb la tradició, seguits per una nombrosa munió. 

A grans trets, aquesta és la dinàmica del Carro dels Romanços, una proposta de Bravium Teatre, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics del Cavall, que, apropant-se a la quinzena d’edicions, s’ha convertit en un referent de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia. 

Els artistes teatralitzen textos del segle XIX que, si bé venen d’anys ençà, continuen sent de rigorosa actualitat. La Febre Groga semblava que parlés de la pandèmia de covid. El Capitel·lo, que enguany es tornarà a gaudir, tracta temes com «el masclisme i el poder que continua tenint actualment l’autoritat», recorda Carles Pitarch, membre de la junta de Bravium Teatre. «El llenguatge ha evolucionat, però la temàtica no», comenta el president de Bravium Teatre, Ferran Figuerola.

Els tres textos, que es van rotant i renovant entre un extens arxiu històric —cada peça s’acostuma a mantenir uns tres anys—, són representants en tres places diferents. Si la pluja ho permet, serà avui i demà, a les 20.30 hores, que el Carro dels Romanços sortirà a circular.

La plaça de la Patacada serà la primera parada del recorregut i, a continuació, amb la música i estirat per un cavall, el carruatge es mourà cap al raval de Santa Anna. A la cruïlla amb el carrer de Salvador Espriu, la interpretació es farà, també, amb llenguatge de signes per segon any seguit. 

«A la gent sordmuda li interessa i li agrada molt que se la tingui en compte», valora Figuerola. El tercer i últim recital serà a la plaça del Teatre i, tot acabat, tindrà lloc un ball amb el públic assistent. «Per tant, una persona que vol escoltar els tres romanços, ens acompanya des del principi del recorregut», expliquen Figuerola i Pitarch. «Hom es pot afegir en qualsevol moment, però la gràcia és començar i acabar el trajecte», assenyala Pitarch, qui també afirma que «tenim seguidors que venen des del primer romanço fins a l’últim».

La història, la guerra, la pesta, les reivindicacions dels treballadors o la vida al camp són alguns dels exemples de les temàtiques que relaten els romanços, escrits a Reus. Per a aquesta Misericòrdia, seran La Guerra, La Cansó del Pobre i Lo Capitel·lo els textos que s’interpretaran a les places i els racons de la ciutat. Pitarch recorda que, si bé les peces poden incloure cançons, acostumen a ser íntegrament «a viva veu» i que combinen la narració amb la teatralització dels figurants, vestits «de gent humil de l’època, sense cap pretensió».

Reus és una ciutat que, abans de la sortida del carro, ja tenia una extensa tradició de romanços, essent Josep Ferré Queri, amb els seus relats improvisats, un dels màxims referents —els textos, amb tocs d’humor, s’anotaven i, amb posterioritat, es venien en paper—. 

Tot i els documents que es conserven, Pitarch assegura que «no és tan fàcil trobar romanços que puguem interpretar», ja que alguns són «molt llargs, es fan feixucs o costen d’explicar». La història del Carro dels Romanços, però, es remunta a una sortida de membres del Bravium Teatre a Santiago de Compostel·la on van veure una obra de teatre ambulant.