El Superadrac clou el seu primer any festiu amb una cercavila que celebra la inclusió i la convivència

Dos dracs completament diferents que aprendran a conviure i a adaptar-se l’un a l’altre per acabar celebrant una gran festa. Aquesta és la idea que hi ha al darrere del Creuament del Superadrac, la nova activitat que han organitzat els portadors d’aquesta bèstia inclusiva promoguda per l’Associació Supera’t per aquest dissabte. 

Un any després de la seva presentació en societat, el Superadrac es va fent el seu espai dins de la festa, fent-la créixer i obrint-la a col·lectius, com el de les persones amb trastorn de l’espectre autista i altes sensibilitats, per qui fins ara era difícil participar des de dins i gaudir la festa.

Pere Marsal, un dels portadors d’aquesta figura, explica que l’acte començarà amb la sortida del Superadrac des de la Puríssima Sang. Simultàniament, el drac convidat, que és el de Calafell, farà la seva sortida des de l’església de Sant Joan. Ambdues bèsties aniran en cercavila fins a arribar a la plaça de Prim, on es trobaran. 

«Allí viurem un moment especial, perquè els dos dracs, que són molt diferents entre si aprendran a estar junts», ressalta Marsal. Plegats, faran una cercavila pel nucli antic fins a arribar a la plaça de Sant Pere, on es farà la ballada final. «Després d’aquest acte el Superadrac, tornarà a les muntanyes, fins que el despertem de nou l’any que ve per Sant Pere», puntualitza el portador.

Trobar un encaix

«Des del drac de Calafell, ho han posat fàcil per trobar un encaix i adaptar-se per poder sortir amb nosaltres», comenta la presidenta de l’Associació Supera’t, Mònica Bellido. «En tots els actes on hem participat totes les colles ho han fet fàcil i han demostrat que tenen ganes d’aprendre i saber com poden adaptar-se perquè les persones amb TEA puguin participar en els actes».

Malgrat que hagi passat només un any des de la seva presentació, el Superadrac ha fet una quinzena de sortides. «El drac ha agradat molt», assegura Pere Marsal. Una d’aquestes sortides ha estat fora vila, concretament a Cambrils. «Cada sortida és un repte. Ens hem de plantejar l’accessibilitat de l’acte i que estigui adaptat perquè persones amb autisme hi puguin participar. Ho hem de tenir sempre tot molt ben organitzat», comenta Mònica Bellido.

En el cas de la sortida a Cambrils, a la Trobada de gegants del passat dissabte, el Superadrac anava obrint la comitiva. En aquesta ocasió, compartia músics amb altres participants, però el fet de portar certa distància es va permetre participar-hi plenament. «Va ser molt emocionant», assegura la presidenta de l’Associació Supera’t.

Formar part del Seguici

Experiències com les de Cambrils encoratgen als portadors del Superadrac a treballar per aconseguir que aquesta bèstia pugui formar part del Seguici i pugui participar d’alguna forma dins d’ell tant en les festes de Sant Pere com en les de Misericòrdia. «Creiem que complim bastants dels criteris que estan establerts per a ser part del Seguici», constata Marsal. «Fem una valoració positiva de com ha anat aquest primer any, però el tema d’entrar al Seguici és per nosaltres l’assignatura pendent», afegeix.

De fet, els portadors tenen ja pensades algunes opcions per a trobar encaix, com per exemple actuar al Mercadal el 29 de juny al matí, abans de la tanda de lluïment o a la tarda del 25 de setembre al Santuari, abans que ho facin la resta, per assegurar-se que sigui un entorn més tranquil.

«Sabem que és complicat. Hem d’anar pas a pas», afirma Bellido, qui posa l’accent en el fet que darrere del Superadrac hi ha el «treball conjunt de 10 persones amb autisme». En aquesta línia, conclou: «Un dels aspectes més difícils per a les persones que pateixen aquest trastorn és la sociabilització i el treball en equip. Tot el que comporta el Superadrac, que en parlin, s’organitzin i busquin idees tots plegats, és el més bonic».