Diari Més

Misericòrdia

Quaranta-cinc anys reivindicant l’orgull de dir-se Misericòrdia i ser de Reus

El Grup Cultural de Misericòrdies de Reus celebra 45 anys amb un nou local i actes per les festes

Inauguració el nou local, ubicat en uns baixos del carrer de Sant Miquel.

Inauguració el nou local, ubicat en uns baixos del carrer de Sant Miquel.Cedida

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Són diversos els motius que fan que enguany sigui un any especial per al Grup Cultural de Misericòrdies de Reus. El primer és que l’entitat –que té com a sòcies a dones que duen el nom de la patrona– compleix el seu 45è aniversari

Coincidint amb aquesta xifra destacada, el Grup acaba d’inaugurar una nova seu social al carrer de Sant Miquel, en un local a peu de carrer que els permet obrir-se més a la ciutadania. Ara bé, segurament, el motiu que els fa més alegria és que ha nascut una nova Misericòrdia a la ciutat. La menuda va néixer al juliol i s’ha convertit en la més jove de les dones que porten el nom més reusenc de tots; un nom que tristament està en desús.

«Ens fa molta il·lusió que hi hagi una nova Misericòrdia a Reus. Feia quatre anys, des de l’època de la pandèmia i el confinament, que no es posava el nom», explica Coia Anguera, una de les membres del Grup. Aquesta vegada ha calgut esperar menys perquè una nena dugui aquest nom. I és que havien passat 10 anys sense que cap nascuda a la ciutat fos anomenada Misericòrdia, fins que al 2020 una família es va animar a posar aquest nom.

L’excepcionalitat que suposa comptar amb una nova Misericòrdia va suposar que el passat divendres, durant la inauguració de la nova seu social del Grup, les Misericòrdies fessin entrega d’un obsequi a la menuda. Aquest va ser un dels moments especials de l’acte, que va comptar amb la presència de les sòcies, dels tabals del Ball de Diables, del grup de batuquers Reus Samba i de diversos representants de l’Ajuntament, com l’alcaldessa, Sandra Guaita, els tinents d’alcalde Josep Baiges i Noemí Llauradó o el regidor de Cultura, Daniel Recasens.

Reivindicar la identitat

Recasens posa el Grup de Misericòrdies com un «exemple claríssim» de «la gran força que té la societat civil reusenca dinamitzant la vida de la ciutat». En aquest sentit, afegeix que el Grup de Misericòrdies demostra «la capacitat d’agrupar-se per a reivindicar el reusenquisme i la nostra identitat a través d’activitats que no només fan xarxa sinó que fan la ciutat més gran».

«Tot el que fem des de l’agrupació té com a objectiu reivindicar el nostre nom, fer que soni i evitar que al final s’acabi perdent», ressalta Coia Anguera. I la veritat és que el Grup, que no para durant l’any d’organitzar propostes, encara ara, per festes, uns dies carregats de propostes.

Un programa farcit d’actes

El programa d’actes de les Festes de Misericòrdia compta amb diverses activitats organitzades pel Grup. Enguany, han organitzat una xerrada, que es va fer el dilluns, i una ruta guiada sobre la història de l’aigua a la ciutat. Dissabte, hi va haver la tradicional ofrena floral a la majòlica de la Mare de Déu a la parròquia de Sant Joan. Diumenge, es va oficiar la 44a missa de la Trobada de Misericòrdies al Santuari i a la tarda es va servir rom cremat a la cantada d’havaneres del Mercadal. La següent cita serà el dimarts, al Rosari de Torxes, que estarà encapçalat per la creu, els cirials i l’estendard del Grup.

La darrera cita del Grup per aquesta Festa Major serà el diumenge 29 a les 9 del matí a la Boca de la Mina, on es durà a terme el 3r esmorzar de les Misericòrdies. En aquesta cita, tothom que hi participi s’ha de dur el seu esmorzar i les Misericòrdies porten les begudes, anissos i el bolado, recuperant la tradició de les àvies que duien la canalla a esmorzar o a berenar en aquest indret.

tracking