Misericòrdia es banya en foc

La Baixada tradicional del Ball de Diables de Reus va iniciar, com no podia ser d’una altra manera, amb fum i olor de pólvora a l’ambient. Des de molt abans del seu inici, a la plaça de la Pastoreta, ja s’hi congregava una gran quantitat de gent que volien gaudir de la traca final de la festa per tot el passeig i fins a la plaça del Santuari de Misericòrdia. El Ball de Diables infantil va ser l’encarregat d’encapçalar la comitiva i fer esclatar les primeres carretilles, amb pas ferm i lent, direcció el santuari. A aquests els precedien els veterans del ball i els tabalers, amb el seu ritme constant i potent, acompanyant aquella maligna desfilada.

Al voltant d’aquesta festa de llum i foc, un públic format per gent de totes les edats es congregava per observar l’espectacle pirotècnic. Alguns de ben a prop i d’altres mantenint una distància prudencial, veient com les espurnes il·luminaven un passeig que cada cop es feia més fosc. A més, ningú volia perdre l’oportunitat per gravar algun vídeo o fer-se una fotografia amb el telèfon mòbil, ja sigui pel record, fer-la arribar a algun familiar o amic o, com ja està de moda avui en dia, difondre-la per xarxes socials pel postureig.

A la vegada, no van faltar tampoc els ensurts d’alguns espectadors. Alguns d’aquests, no vestits per l’ocasió i més confiats del que tocaria, sortien corrents quan l’esclat d’una carretilla es dirigia cap a ells. D’altres, més ben protegits amb barrets de palla i roba gruixuda, es col·locaven sota el foc per a després sortir corrent. Alguns, aprofitaven per parar-se a prendre alguna cosa en alguns dels bars oberts pel passeig i, fins i tot, a un senyor li queia una espurna dins del got de cervesa.

La comitiva dels diables no portava ni la meitat del recorregut fet que l’ambient ja estava carregat amb una forta olor de pólvora i fum. Així i tot, com un rellotge suís, els membres del ball continuaven llençant i fent esclatar carretilles sense aturar-se en cap moment, fent palès l’extraordinària organització i assajos darrere del ball.

No obstant això, un servidor es veu obligat a fer un petit apunt negatiu. Malgrat que el foc sigui un element en la nostra cultura molt estimat i present en les festes majors, està clar que no a tothom li agrada. Entre ells, hi son els nostres amics peluts, com els gossos, que molts d’ells ho passen molt malament en aquestes dates. Els que en tenim a càrrec nostre, tractem de sobreviure com podem, deixant que la festa continuï endavant pel gaudi de la ciutadania mentre busquem solucions perquè els nostres companys no pateixin. Per aquest motiu, trec foc pels queixals quan observo a alguns amos que creuen oportú treure a passejar alguns d’aquests pobres animalons durant esdeveniments com la baixada i, a sobre, quedar-se badant mirant el foc mentre l’animal suplica marxar. En opinió personal, aquesta falta d’empatia és de jutjat de guàrdia.