El taller d’Hipòlit Monseny es podrà visitar amb ‘Reus 1900. Festa Modernista’

El DeLorean ja està preparat per tornar a portar els reusencs a rememorar el seu passat gloriós. Una de les parades del viatge serà la fàbrica de ceràmica d’Hipòlit Monseny, que per primera vegada obrirà les portes als curiosos. Fundada el 1852 per Hipòlit Pàmies Barberà com a taller terrissaire, va ser al voltant del 1900 que la seva activitat brillà amb llum pròpia, esdevenint un dels principals proveïdors ornamentals de les cases modernistes que embellien Reus. «Entreu a una casa de la segona meitat del 1800, us heu de mentalitzar d’on sou», alerta Hipòlit Monseny Gavaldà, sisena generació dels fundadors. «Aquesta casa es conserva tal com es va fer», continua.

A Pàmies Barberà el va succeir Antonio Monseny Castro, el seu cunyat, qui va marxar de Solivella per la crisi de la fil·loxera. El sector agrícola era el principal client d’ambdós: teules de terrissa permetien construir canonades per transportar l’aigua de les mines cap a les finques, per tal de poder regar. Les regnes passaren a mans d’Hipòlit Monseny Pàmies, «el que va donar-li més embranzida», coincidint amb l’expansió de les instal·lacions, la segona revolució industrial, l’enriquiment de la nova burgesia i l’entrada del modernisme i el seu gust per les arts decoratives. «Passem de fer terrissa tradicional a ceràmica vidriada de colors per embellir totes aquestes cases amb ornamentació», explica Monseny Gavaldà, el besnet de Monseny Pàmies.

La Guerra Civil estroncà l’època daurada, però, així i tot, la fàbrica «no es va tancar mai». Va ser en aquesta època que es va construir un refugi a la casa «per acollir la gent del veïnat» que cercava protecció durant els bombardejos: «Gràcies a Déu, aquí no va morir mai ningú».

La fi del conflicte bèl·lic va comportar nous reptes. Els productes agrícoles, amb l’oli com a estendard, tornaven a ser valorats i es va idear que la ceràmica vidriada era el millor revestiment per conservar l’or líquid. Monseny Gavaldà entrà al món de la terrisseria en una època en què ja hi havia «molt poca gent». Va subsistir gràcies a les restauracions de vil·les heretades i a l’ajuda de persones com Jack Salter, Jaume Vilà o Alfredo González.

Monseny o Montseny?

Monseny o Montseny? La sisena generació dels fundadors s’ha trobat amb la pregunta —i amb correccions— en infinitat d’ocasions. «Som sense T», respon. Monseny Gavaldà es basa en el fet que, en un cartell a la primera escola laica de Reus, apareixia el nom d’un dels d’impulsors, Joan Monseny, sense T. Era cosí-germà del besavi. «Trio sense T, però, si me la posen, tampoc discutirem», conclou.