L’Ajuntament de Reus detecta i actuarà sobre 29 punts negres d’alt risc de suïcidi a la ciutat

L’Ajuntament de Reus ha identificat un total de 29 punts negres d’alt risc de suïcidi a la ciutat. Aquest ha estat el resultat d’un estudi desenvolupat en el marc del Pla Local per a la Prevenció de la Conducta Suïcida que la regidoria de Salut i Esports va impulsar a l’inici del mandat. 

«Dificultar l’accés a mitjans i mètodes letals és una de les intervencions més efectives segons l’evidència científica», explica la tècnica superior de Salut Pública de l’Ajuntament de Reus i responsable del Pla Local per a la Prevenció de la Conducta Suïcida, Míriam Cid. «Però per a poder reduir-los primer ens hem de preguntar quins són els que hi ha en el nostre municipi. D’aquí que primer hi hagi una tasca prèvia d’identificació d’aquests punts negres», detalla la tècnica.

«No és una cosa menor eliminar aquests punts, ja que, hem de pensar que la majoria dels suïcidis es consumen en la primera hora després que vingui el pensament. Per tant, en la majoria dels casos si no ho han fet al cap d’una hora normalment es fan enrere. Aleshores, si reduïm les opcions serà més difícil que s’acabi consumant l’acció», apunta el regidor de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus, Enrique Martín. 

A més, el regidor afegeix que «el risc zero no existeix, d’això en som conscients, però tot el que sigui fer un control de danys i reduir al màxim els riscs, és important». Pel que fa a les característiques d’aquests punts, Cid apunta que hi ha «diversos factors que poden compondre un element de risc, com pot ser l’altura o si està als afores. Hi ha múltiples variables».

Treball transversal

A partir d’aquí, amb la col·laboració d’altres regidories de l’Ajuntament, l’objectiu ara serà eliminar o dificultar l’accés a aquests punts negres. «Tot s’ha treballat d’una manera molt transversal. Ara hem fet la fase de detecció, on la tasca de la Guàrdia Urbana ha estat molt important, i ara toca l’hora d’abordar-ho», explica Martín, que remarca que és una feina que es farà conjuntament amb altres regidories com Urbanisme o Via Pública. 

A més, la responsable del Pla Local per a la Prevenció de la Conducta Suïcida assegura que ja estan en la fase d’implementar les accions d’intervenció: «Tenim una estratègia d’acció que es va presentar i acordar, ara només queda desplegar-ho»

Per la seva banda, el tècnic adjunt a la coordinació del departament de Salut Pública de l’Ajuntament de Reus, Pau Gallés, recorda que «l’Ajuntament està subscrit a l’estratègia a salut de totes les polítiques». «A partir de la declaració de Hèlsinki del 2013 es reconeix que s’intervé en la salut des d’àmbits que estan fora de l’àrea competencial estrictament sanitària, per tant, l’urbanisme o Guàrdia Urbana hi tenen molt a dir», explica Gallés, que afegeix que moltes de les causes que impacten en la salut són «causes socioeconòmiques». «El 80% d’aquestes causes estan fora de l’abast del sistema sanitari», sentencia el tècnic.

Per un altre costat, Martín assegura que aquí no s’acaba la feina: «Pot passar que nosaltres actuem sobre aquests punts, els dificultis i, en conseqüència, es generin uns altres. Aleshores, haurem d’estar atents per actuar i esperem que tota la feina feta ajudi a agilitzar aquesta tipologia d’actuacions en cas que fos necessari en un futur».

Pla Local per a la Prevenció de la Conducta Suïcida

El Pla Local per a la Prevenció de la Conducta Suïcida 2023-2027 porta desenvolupat un 61% de les seves activitats previstes, fet pel qual el regidor d’Esports es mostra «content» amb les activitats portades a terme fins ara com el Reus Cohort. La previsió és que l’any 2027 s’elaborin les conclusions que, en teoria, hauran de servir per al pla del següent mandat.

No obstant això, aquesta tasca ha estat complicada per culpa d’estudis sobre la conducta suïcida en l’àmbit local. «No és que hàgim inventat la roda, però gairebé», afirma Gallés, fent valdre la tasca liderada per Míriam Cid. «Per això, un dels objectius del pla és millorar la recollida de dades i disposar de més informació pel que fa a l’àmbit municipal, que després serviran en accions futures», subratlla Cid.