Pich Aguilera surt a la venda per 4,9 MEUR i condicionada per la presència d’una possible fossa

La finca de l’antiga fàbrica tèxtil Pich Aguilera ja busca nou comprador. L’Ajuntament de Reus ha tret a subhasta l’immoble, situat a l’avinguda del President Companys, 7-9, per 4.882.418,40 euros (IVA inclòs), amb la voluntat que el moviment permeti destinar l’espai a la construcció de pisos, l’habilitació de baixos comercials i la urbanització d’un passatge.

Com és habitual, hi ha una sèrie de limitants sobre els futurs usos de la parcel·la —la densitat màxima serà de 192 habitatges, per exemple—, però, a banda dels riscos empresarials, l’alienació estarà condicionada per la presència d’una possible fossa al llindar de la finca, a tocar de la parcel·la de l’Institut Baix Camp, «que podria aparèixer durant les excavacions dels soterranis».

La sepultura està documentada al Banc de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya com a «probable» fossa, si bé se’n desconeix l’estat de conservació i se certifica que no ha estat dignificada. La troballa es va produir a la dècada del 1950. La propietat de la fàbrica va encarregar a Antoni Batlle i Mas que elaborés un informe i uns plànols d’un pou, situat entre la finca i l’Escola del Treball, de dos metres i mig de diàmetre i una fondària de cent metres, interessada a aprofitar-lo per abastir-se d’aigua. 

Batlle va demanar a un familiar que baixés a comprovar l’estat de l’interior de la infraestructura i aquest va veure que, a uns trenta metres de fondària, s’apilaven desenes de cadàvers. Batlle va avisar els responsables de Pich Aguilera, que van ordenar que es posés fi a la inspecció i es construís una volta per tapar el pou.

Segons es detalla al Banc de la Memòria Democràtica, Batlle va descobrir que els cossos pertanyien a presoners encarcerats a les naus de l’Escola del Treball durant la postguerra. «Alguns d’ells van patir maltractaments tals que moriren al mateix camp: foren aquests qui acabaren abocats i amuntegats al pou. La resta de presoners eren comminats a cobrir-los amb calç», certifica l’informe. Cal recordar que, essent Reus una ciutat desmantellada per les bombes, les autoritats franquistes van emprar diversos edificis com a centres de reclusió. 

El setembre del 1939, s’ofereix a la comandància militar l’Escola del Treball, amb els seus pavellons contigus, una vegada desestimada la possibilitat de continuar emprant l’Institut Pere Mata per a la funció. L’ús de l’Escola del Treball amb aquesta finalitat fou breu, ja que l’octubre de 1939 s’habilità com a centre d’internament l’antiga caserna de cavalleria, a l’actual plaça de la Llibertat, si bé no es pot descartar que es mantingués més temps com a lloc de detenció.

La parcel·la té una superfície superior als 4.800 metres quadrats (m2). Pot ser destinada a habitatge plurifamiliar, amb una densitat màxima de 192 pisos, i pot estar conformada per una planta baixa, sis pisos en alçada i tres plantes de soterrani per a aparcament. Més enllà de les limitacions urbanístiques i el pou, la nova propietat haurà de contemplar «el risc derivat de la possibilitat que en els terrenys hi pugui haver restes contaminants per la seva activitat industrial passada».