Lourdes Cavallé: «Cada generació ha afegit un toc personal i diferent al negoci»

Com va ser l’inici quan vas posar-te al capdavant del negoci?

«Aquest ha estat un negoci familiar que ja ho van tenir els meus avis, fa cent anys, i després els meus pares. Jo ho vaig agafar, més o menys, quan es va morir la meva mare, per allà l’any 1976. Així que he estat 48 anys al capdavant».

En el món laboral actual es canvia molt de lloc de feina, com és això d’estar gairebé 50 anys al darrere d’un mateix taulell familiar?

«No et sabria dir, però com que era un espai familiar doncs no em vaig plantejar mai treballar en cap altre lloc, tot i que no és una cosa que et faci ric. A més, tot i que sigui el mateix taulell, les coses han canviat amb el pas del temps. Per exemple, recordo que abans el meu avi anava pels pobles els dissabtes i diumenges a vendre i, quan ja la gent va tenir cotxe i es podia desplaçar, molts ja el coneixien i venien a comprar aquí. Durant molts anys la gent dels pobles del voltant venien aquí a comprar».

Quines coses han canviat en aquests anys?

«Cada generació ha aportat el seu granet de sorra. Per exemple, els meus avis tan sols feien ganiveteria i molt més que ara, ja que també feien tisores de podar, dalles o xurracs de dos mans pels pagesos. Aleshores, quan es van casar els meus pares, que d’això ja fa setanta anys, van posar la part de la perfumeria. En aquell moment a Reus de perfumeries potser hi havia quatre o cinc, així que era una cosa més o menys nova. I, quan ja ho vaig agafar jo fa 48 anys, al cap d’un any o dos vaig posar la part de bijuteria. D’aquesta manera cada generació ha afegit un toc personal i diferent al negoci».

Tot i que els orígens del negoci seria la part de ganiveteria ha canviat molt pel que sembla.

«I tant si ha canviat. Ja fa anys que no venem res de tot el que fèiem per a pagesos. I també ha canviat molt el que són les perruqueries, que abans feien servir navalles que nosaltres veníem i esmolàvem, i ara fan servir màquines elèctriques. Tot ha canviat, però m’he fixat que ha tornat la moda entre els joves d’afaitar-se amb navalla. Ja saps, d’aquestes de mitja fulla, sabó i brotxa, tot això ha tornat i parlo de nois de vint-i-tants o trenta anys. Les coses tornen i ara que plegaré he d’estar demanant constantment que me’n portin més perquè me’n quedo sense. El sabó i les brotxes triomfen».

A més, les ganiveteries són un negoci que ara mateix sembla que estigui en vies d’extinció.

«Sí, perquè ganiveteries només en som dos a Reus ara mateix. La que hi ha al carrer Galera i jo, que tanco. Es perd. Suposo que ara tot això ho ocupen més les ferreteries amb temes de tisores i tal. Però és que les ferreteries no hi entenen de la mateixa manera com les ganiveteries. Nosaltres aconsellem millor, però és el que hi ha».

I, pel que fa a les perfumeries la cosa també va a la baixa pel que sembla.

«Si, perquè ara és veritat que et queden les grans superfícies, però negocis propis pocs. El Daffos va tancar, la perfumeria Porta ja fa un munt d’anys que va tancar, Abelló tampoc està. Quines perfumeries queden que siguin les de tota la vida? Poques. Alguna perfumeria i merceria potser. Per exemple, n’hi ha una al carrer Lepant, que és d’un amic meu i és dels últims que queda. Per això ara la gent em pregunta que on vindran a buscar certes coses quan jo tanqui. Per exemple, tinc perfum Varon Dandy de litre, això on ho trobaran? A cap altre lloc de Reus ho venen a granel com encara faig aquí». 

Com veus aquest pas del temps en què els negocis de tota la vida tanquen i són substituïts per les grans superfícies?

«Ha estat un canvi brutal. I això només fa que a tot arreu hi haurà el mateix. No hi haurà diversitat, perquè com ara tot són multinacionals tothom tindrà el mateix. I també, la venda per internet ens ha fet molt de mal, sobretot des de la pandèmia. A més, ja no hi ha aquesta atenció directa o consell. És satisfactori quan els clients tornen i et diuen que aquell ganivet que els vas recomanar els va genial».

La perfumeria i ganiveteria Cavallé va arribar a la tercera generació, però no hi haurà quarta. Què ha passat?

«No cal que hi hagi! Jo només tinc un fill i aquesta feina et lliga molt i és molt esclava. Ja no és moment per posar-te amb negocis familiars. Eren uns temps molt diferents quan jo m’hi vaig posar. Abans tenir un negoci propi era millor que anar a treballar pels altres. Ara és molt millor treballar per un altre».

Com és arribar al moment d’arribar a la jubilació?

 «No ho sé, no sé si estic contenta o no. Em fa pena deixar-ho i serà un canvi de vida total, perquè de no tenir temps per a res ara tindré tot el temps per fer coses. Tot i que encara no sé què faré si et soc sincera, no ho tinc molt clar».