Fusió de cognoms... i de bancs

Belausteguigoitia. Peio Belausteguigoitia és el country manager de BBVA Espanya i va ser el ponent de la conferència El rol de les empreses en la nova economia, una jornada convocada per la Fundació Gresol. La xerrada, que va tenir lloc ahir, va servir per analitzar el mercat financer del país i per parlar dels reptes que s’albiren en l’horitzó. Això no obstant, el primer desafiament es trobava davant del micròfon: pronunciar el seu cognom. 

El president de la Fundació Gresol, Emili Correig; el seu director general, Robert Moragues; i el regidor en cap de l’àrea de Promoció Econòmica, Josep Baiges, van quedar astorats amb la seva complexitat —si bé l’edil reusenc aconseguí citar-lo amb solvència—. El representant del BBVA ho entomà amb humor. El secret dels cognoms bascos llargs és que són «la unió de dos cognoms», en aquest cas, Belaustegui i Goitia. 

«No faré l’acudit senzill de la fusió dels dos cognoms en el moment actual», va continuar. Però ja ho havia deixat caure. El BBVA ha presentat una oferta pública d’adquisició (opa) per adquirir el Banc Sabadell i Belausteguigoitia no eludí ni les preguntes ni les preocupacions.

El country manager va detallar que la raó de l’operació és «crear entitats més fortes, integrades, i que et donin més capacitat per crear productes per als clients i per donar més crèdits» davant d’un mercat mundial en què la «fragmentació» europea impedeix «crear gegants per competir en un món global». 

Belausteguigoitia calcula que l’entitat resultant de la fusió entre el BBVA i el Banc Sabadell tindria una capacitat per deixar 5.000 milions d’euros més cada any «que les dues per separat». L’altra clau és que «entenem que són els accionistes del Sabadell els que han de decidir si l’oferta que els hem llançat és atractiva o no». «La vocació és de creixement i oferir i integrar el millor que tenen el Sabadell i el BBVA», afirmà.

Un dels principals reptes de la banca en un món globalitzat és «tenir els clients contents i feliços». «Els hem d’estimar una mica més, perquè l’experiència i el servei dels nous jugadors són molt bons; o ens esforcem més o serà molt complicat competir», va valorar. Com a exemples, mencionà l’aparició al sector d’empreses com Revolut o N26 o la irrupció de BBVA a Itàlia.

Belausteguigoitia no oblidà que es trobava a la província de Tarragona, un territori que destaca «en molts sectors», com el petroquímic, «punter a Europa», l’agroalimentari, «conegut a escala internacional», el turístic, el logístic o l’enològic. Recordà que el seu pare sempre li parlava «del meu amic de Reus» i que visità el Baix Camp per aprendre a plantar avellaners. «Si va passar una setmana a Reus, entenc que va servir-li per passar-s’ho bé, no per entendre els secrets de l’avellaner, perquè els va plantar, però no va tenir gaire èxit», va comentar. 

I analitzà l’economia estatal i catalana. «Sortint de la covid, la reacció de l’economia en el seu conjunt ha estat positiva i a Espanya, millor que als països del nostre entorn», va explicar. Això respon, en gran manera, «al fet que les exportacions estan creixent i adquirint més pes que anys anteriors». També, al «boom del turisme». 

«Tens la sensació que tots els aeroports han quedat petits», observà. I és que, en sortir del confinament, «els ciutadans estan decidint gastar més en oci». Per això, preveu que el turisme arribarà en poc temps «a un topall» per «l’esgotament de l’oferta», per exemple, de llits d’hotel.

El country manager de BBVA Espanya subratllà que l’atur a Catalunya és inferior al percentatge estatal, unes xifres que «no es veuen en el dia a dia» perquè hi ha «dificultats molt reals de trobar mà d’obra». La ponència serví, a més, per conèixer Belausteguigoitia més enllà del perfil financer. Li agrada passar temps amb la família i els amics, és un àvid lector i un ferm aficionat de l’Athletic Club. «Sobretot, aúpa Athletic!», li va dedicar Josep Baiges abans de passar-li la paraula.