Jordi González: «La migranya no és un problema menor, és un trastorn que altera la qualitat de vida de la gent»

Avui celebren el Dia Mundial de l’Acció contra la Migranya. Hi ha la visió errònia de tractar-ho com un problema menor?

«Primer un petit apunt, el 17 d’octubre no és el Dia Mundial de l’Acció contra la Migranya, en realitat és el 12 de setembre, però aquí a Catalunya ja tenim tradició de celebrar-ho fora d’aquella data perquè coincideix amb la Diada nacional i no és una bona setmana per fer-ne difusió. Pel que fa a la migranya, no és un problema menor de cap manera, és un trastorn que altera la qualitat de vida de moltíssima gent. Hi ha gent que pateix baixes laborals o trastorns familiars molt greus i és molt invalidant».

A quin sector de la població afecta?

«Normalment afecta persones en edat productiva. El més comú és que aparegui durant la infància o adolescència, tot i que pot aparèixer en nens molt petits, i normalment no apareix més enllà dels trenta anys, tot i que hi ha algun cas. I pot durar fins als cinquanta o seixanta, tot i que hi ha alguna que li dura més temps. Això significa que en l’etapa més productiva d’una persona, quan estudia o ha de treballar, és quan és més activa la migranya».

Aleshores, estem parlant d’una malaltia que es cronifica?

«Hi ha persones que poden patir una crisi de migranya i amb una mica de medicació acaba passant, però aquests no són el problema. El problema és que hi ha una gran part de població que té migranya que pateix crisis dures, llargues i altament invalidants. Gent que s’ha de ficar al llit i acaba amb vòmits fins i tot. Vull insistir en el fet que la migranya no és un maldecap diari que succeeix quan la persona està en un moment de crisis i que al cap d’uns dies marxa. El problema és que aquí les persones pateixen crisis constantment i cada vegada amb més freqüència».

Pel que veig, els símptomes són variats. Com es diagnostica?

«Primer de tot, de tipus de migranya n’hi ha molts, i cada tipus pot tenir un tractament diferent. Per tant, és molt important dedicar un temps a fer el diagnòstic, perquè necessitem que ens digui moltes dades d’aquest tipus de dolor que pateix. I sovint les dades que més ens importen no són les que el pacient li posa més valor. El pacient li importa molt la intensitat i a nosaltres el què és el perfil temporal; quant dura l’episodi i cada quant apareix. Pensarem què és una migranya si és un dolor que apareix en una persona durant unes 4 hores com a mínim fins a uns 3 dies com a màxim. Per tant, per molt intens que sigui un dolor, si li dura 5 minuts i marxa sense medicació, no pensarem que és una migranya. I el dolor pot ser molt diferent, pot ser a un sol costat del cap o als dos, pot ser pulsàtiu o no, però ens importa la duració i algun altre símptoma que l’acompanyi. Per exemple, si a la persona li molesta la llum o el soroll o vomita».

Hi ha un perfil sobre quines persones pateixen migranya o no?

«No, perquè és un trastorn genètic, és una loteria. Aleshores, molt sovint hi ha antecedents familiars. En què si que influeix l’estil de vida d’una persona és en si tindràs més o menys episodis. Aquelles persones migranyoses que tenen una vida estressant patiran més episodis, o els que són desordenats i no tenen hàbits de son, això acaba molt malament. Això pot marcar la diferència a què tinguis un episodi cada dos mesos o sis o set mensuals. També hi ha altres factors molt més particulars, com alguns aliments, ja que un 20% de les persones migranyoses identifiquen els seus episodis amb algun aliment. També amb els canvis meteorològics o algun factor climàtic en concret, com la temperatura o el vent o alguns tòxics que trobem en l’ambient com el fum del tabac, de vegades alguna marca de tabac en concret. Les dones ho poden patir més coincidint amb la menstruació. La llista és inacabable».

Per tant, fer un diagnòstic no és senzil no?

«Gens senzill. Normalment, estàs 40 o 45 minuts parlant amb el pacient. En alguns casos hem estat dues hores de consulta, però és l’única manera de poder fer un bon diagnòstic, o el més probable és que el pacient hagi de tornar més endavant a la consulta perquè no hem identificat la causa dels seus problemes».

Quanta gent pateix aquest trastorn?

«Aproximadament un 15% de la població pateix migranya. D’aquestes, un terç no estan ben tractades i tenen més episodis dels que tindrien si es controlés bé. I d’aquests, un petit percentatge acaba desenvolupant una migranya crònica, que significa que el pacient ho pateix molts dies al mes i no hi ha cap fàrmac que l’ajudi. Fins i tot, quan una persona pateix més de tres episodis al mes canviem l’enfocament, perquè el que volem no és donar-li un tractament per apaivagar els símptomes, sinó buscar la manera de prevenir que li apareguin amb tanta freqüència, perquè l’ús continuat d’analgèsia afavoreix que hi hagi més episodis de migranya».

Com es tracta la migranya?

«La cosa ha canviat molt els darrers quinze anys. Abans gairebé que als pacients els hi donaves una palmada a l’esquena. Ara hi ha molts més fàrmacs i, fins i tot, s’utilitza la toxina botulínica, més conegut com a botox. Sí que s’ha de dir que, abans de passar al botox, s’intenten dos fàrmacs orals. Si no funcionen, s’administra el botox amb petites punxades al cap cada 12 setmanes. És molt eficaç i té molt pocs efectes secundaris».