Santi Suárez Baldrís: «Quan esclata la Guerra Civil el jove Gabriel Ferrater se sent lliure»

El documental, que compta amb la participació de Pere Arquillué, es presentarà el 19 d’octubre al Centre Recreatiu de Vilallonga del Camp i el 24 d’octubre als Cinemes Axion de Reus.

Què ens explica, 'In Memoriam Biel'?

«Ens explica la història d’un adolescent a qui li esclata la Guerra Civil i comença a veure coses que no hauria de veure. Aquest adolescent és Gabriel Ferrater, que amb els anys es convertirà en un dels grans poetes de la història del país».

Què en sabem, de la seva infantesa i adolescència?

«En sabem bastant, però partim de la base que Gabriel Ferrater inventa molt la seva pròpia vida. Es crea un personatge, per a ell i també per a la seva família. Sabem que era un noi amb altes capacitats intel·lectuals, que vivia en una casa de l’alta burgesia i que el seu pare estava molt interessat en la cultura i volia convertir-se en un gran mecenes, encara que no tenia mitjans per fer-ho. A la pel·lícula també expliquem la relació entre els dos pares, que eren un matrimoni de conveniència i on, tant el pare com la mare, tenien amants. Gabriel Ferrater ho viu amb estranyesa i, d’alguna manera, allò acabarà determinant les seves relacions futures amb les dones. En definitiva, en sabem força coses, tot i les llegendes creades al seu voltant, tant per ell mateix com pel seu entorn. No hem d’oblidar que Reus no deixava de ser un poble, on totes aquestes llegendes s’amplificaven».

La recerca de material gràfic d’aquella època ha sigut potser el més complicat?

«Sí, amb prou feines hi ha una dotzena de fotografies d’ell en aquella època. El repte ha sigut construir la història del personatge i dels seus pares a partir d’imatges rescatades d’altres famílies del país. Una de les coses que m’agraden més és com hem fet el personatge de la mare, treballant amb imatges de quatre altres mares diferents. Arriba un punt de la pel·lícula en què l’espectador identifica la mare sense importar que el personatge que la interpreta hagi anat canviant. Per a mi, aquest és el gran dispostiu d’aquest treball, perquè està construït en un 70% amb imatges d’arxiu».

Què hi veiem, en el 30% restant?

«És el seguiment del treball que fa Pere Arquillué, ensenyant a declamar a un jove actor de setze anys que, curiosament, també es diu Biel».

Trobar la veu del poeta va ser un altre dels grans reptes de la pel·lícula.

«In Memoriam Biel és un dietari que ell escriu des de Barcelona, abans de marxar de l’exili, i explica l’arrencada de la Guerra Civil a Reus. Aquesta és, de fet, és la història que hi ha darrere del poema In Memoriam. Aquest dietari té la veu del Biel que, d’alguna manera, va progressant a mesura que avança la pel·lícula. I també veiem Pere Arquillué llegint Gabriel Ferrater, perquè quan nosaltres fem el documental ell té un espectacle, Fil de memòria, i aprofitem poemes que ell interpreta en escena per incloure’ls a la peli».

Quin va ser el desencadenant que a tu, personalment, et va portar a fer aquest treball?

«De petit, el poeta no era algú que m’interessés especialment, però arribada l’adolescència vaig començar a captar que hi havia alguna cosa més. El poema In Memoriam és una història senzilla i fàcil de llegir, perquè està escrit amb una llengua poètica que gairebé sembla prosa. D’alguna manera, el que explica connecta amb el que jo sabia de la Guerra Civil a través dels meus avis, i vaig pensar que explicar el que viu un adolescent a la rereguarda era una cosa que no s’havia fet. En el cas del Biel, a més, hi havia una altra qüestió que em semblava interessant, i és que, com ell mateix diu, quan esclata la guerra, aquell nen de classe alta veu com el seu món s’enfonsa, però, d’alguna manera, és lliure: els pares prou feina tenen, i ell i els seus amics fan el que els dona la gana. Es fan amics de les prostitutes, se’n van al cine, roben a les botigues… Aquest punt de vista d’un adolescent que explica tot el que està passant a la rereguarda em va semblar molt interessant».