Pilar Rahola: «Reus guarda unes quantes novel·les, he de posar la ciutat a la meva petita bibliografia»

Què pot esperar el lector de Cornèlius, l’almogàver?

«Cornèlius, l’almogàver és sobretot una novel·la èpica i, alhora, lírica. Té guerra i pau, té amor i mort; té tots els elements de la vida. És una novel·la ancorada en un moment de la història de Catalunya que té una càrrega èpica molt important. 

Resumint, trobarà una descripció, crec que molt precisa, de mitjan segle XIII i principis del XIV, en ple moment dels almogàvers. Tindrà un coneixement sobre què van ser els almogàvers, que crec que és un tema molt parlat, però poc conegut».

El món dels almogàvers és desconegut avui dia?

«El problema que tenim és que els països que no han guanyat a la història no tenen història. Per molt que hi ha hagut una popularització de conceptes com almogàver o Desperta Ferro!, són molt poc coneguts en la seva essència. Els almogàvers, com tota la infanteria de l’època, representen la grandesa i la misèria de les guerres, però, en aquest cas, van ser durant 200 anys la infanteria més poderosa d’Europa, la més temuda, la que no perdia ni una guerra. 

Em sembla que és un episodi més de la història furtada de Catalunya. Catalunya té una gran història, però com que no la coneix adequadament, és com si no la tingués. Els pobles vençuts acostumen a perdre la història».

Per què els almogàvers?

«Va ser gairebé una casualitat. Ocell d’aire i de foc era una novel·la que m’estava engolint molt, és punyent. La vaig gaudir i patir. Era una història més propera a la nostra, a la meva, i era més colpidora. Mentre l’estava escrivint, un dia, vaig aixecar-me amb un nom al cap: Cornèlius Papapoulus. No sé per què vaig somiar amb aquest nom tan peculiar i estrany. 

Vaig decidir que escriuria una novel·la amb aquest nom. No sabia de què aniria, era com un repte personal. Patint amb Ocell d’aire i de foc, vaig dir ‘me n’he d’anar a una època llunyana on les coses fossin més fàcils’. Si es diu Cornèlius, ha de ser grec. 

Podia ser de Xipre, molt important al segle XIV. Tenia sentit fer néixer Cornèlius a Xipre. Volia parlar de Catalunya, anar-me’n lluny en el temps, el personatge es diu Cornèlius… El resultat foren els almogàvers. Va fusionar-se tot. El que vull fer amb literatura també és fer la meva humil aportació per conèixer la història de Catalunya».

Cornèlius neix «com si fos un gran pet».

«Necessitava una novel·la divertida. La història de Catalunya és molt tràgica. Anar-me a una època gloriosa on els nostres reis guanyaven donava una mica de tranquil·litat a l’ànima. Atès que estem parlant d’una història èpica amb mort, sang i fetge, que hi hagi també humor i vida. El personatge és petitó i es va construint, i acaba coneixent el Papa, Ramon Llull...».

Hom pot pensar en la violència quan es fa referència als almogàvers. Al llibre, però, també apareixen pensadors, com Ramon Llull.

«Els segles XIII i XIV són d’extraordinària importància. Estem parlant dels dos reis més influents de la història de Catalunya, Jaume I i Pere el Gran. És l’època en què tenim la infanteria més temuda d’Europa. A més, tenim un dels pensadors més influents de la història, Ramon Llull. Va ser el savi d’Europa, un home escoltat a totes les Corts. 

Després vam tenir un dels millors comandants, Roger de Flor, i l’almirall de flota Roger de Llúria. Si tot això hagués passat a la Gran Bretanya, tindríem deu pel·lícules de Hollywood. Els almogàvers són pur Hollywood, però en ser catalans, tampoc no hem estat capaços de traslladar-nos més enllà. Els meus personatges inevitablement havien de topar-se amb els grans. És com si ara s’escrivís una novel·la sobre l’1 d’octubre i no els fes trobar amb Puigdemont, Junqueras o Rajoy».

Abans ja ha presentat llibres a Reus. Com la tracta la ciutat?

«Començo a tenir una tradició de presentar llibres a El Círcol. Sempre m’han tractat amb molta estima, ja em sento una mica deutora. I Reus és Reus. Reus guarda unes quantes novel·les, dins de la història de Catalunya, molt importants que no descarto de cap manera. Hem de posar Reus a la meva petita bibliografia literària. Sorprendrien als reusencs alguns dels episodis de la història vinculats a la ciutat».