La venda pública de Pich Aguilera a Reus queda deserta

La venda pública per part de l’Ajuntament de Reus de la finca de l’antiga fàbrica tèxtil Pich Aguilera ha quedat deserta finalment. L’immoble, situat a l’avinguda de President Companys, 7-9 i amb una superfície superior als 4.800 metres quadrats, va sortir a la venda per 4.882.418,40 euros. Davant d’aquest fet, fonts de l’Ajuntament han afirmat al Diari Més que no desistiran i, per tant, es tornarà a valorar l’expedient i que la intenció és tornar a treure l’immoble a concurs més endavant.

La voluntat amb aquesta venda era que l’espai fos destinat a la construcció de pisos, l’habilitació de baixos comercials i la urbanització d’un passatge. Com és habitual, hi ha una sèrie de limitants sobre els futurs usos de la parcel·la, com una densitat màxima de 192 habitatges. Però, a banda dels riscos empresarials, l’alienació està condicionada per la possibilitat d’haver-hi restes contaminants per la seva activitat industrial passada i la possible presència d’una fossa. Aquesta estaria localitzada al llindar de la finca, a tocar de l’Institut Baix Camp, i «podria aparèixer durant les excavacions dels soterranis».

La troballa de la fossa

La sepultura està documentada al Banc de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya com a «probable» fossa, si bé se’n desconeix l’estat de conservació i se certifica que no ha estat dignificada. La troballa es va produir a la dècada dels cinquanta quan la propietat de la fàbrica va encarregar a Antoni Batlle i Mas que elaborés un informe i uns plànols d’un pou, situat entre la finca i l’Escola del Treball, de dos metres i mig de diàmetre i una fondària de cent metres, amb l’objectiu d’abastir-se d’aigua. Batlle va demanar a un familiar que baixés a comprovar l’estat de l’interior de la infraestructura i aquest va veure que, a uns trenta metres de fondària, s’apilaven desenes de cadàvers. Batlle va avisar als responsables de Pich Aguilera, que van ordenar que es posés fi a la inspecció i es construís una volta per tapar el pou.

Segons es detalla en el Banc de la Memòria Democràtica, Batlle va descobrir que els cossos pertanyien a presoners encarcerats a les naus de l’Escola del Treball durant la postguerra. «Alguns d’ells van patir maltractaments tals que moriren al mateix camp: foren aquests qui acabaren abocats i amuntegats al pou. La resta de presoners eren comminats a cobrir-los amb calç», certifica l’informe. Cal recordar que, essent Reus una ciutat desmantellada per les bombes, les autoritats franquistes van emprar diversos edificis com a centres de reclusió. 

El setembre del 1939 s’ofereix a la comandància militar l’Escola del Treball, una vegada desestimada la possibilitat de continuar emprant l’Institut Pere Mata per a la funció. L’ús de l’Escola del Treball amb aquesta finalitat va ser breu, ja que l’octubre de 1939 va ser habilitat com a centre d’internament l’antiga caserna de cavalleria, a l’actual plaça de la Llibertat, si bé no es pot descartar que es mantingués més temps com a lloc de detenció.