Eugènia Bieto: «La societat civil catalana sempre ha demostrat una capacitat molt gran per resoldre problemes»

Aquest divendres feu una reunió amb les fundacions tarragonines al Círcol, amb quin motiu?

«La idea és convocar a les fundacions de Tarragona a una trobada on puguin intercanviar les seves experiències i pràctiques, traslladar-nos a la coordinadora aquelles preocupacions on puguem ajudar, per exemple, amb temes d’àmbit jurídic, formatiu o de finançament, i visibilitzar el paper de les fundacions i tota la feina que fan. I és important tenir en compte unes dades, a Tarragona hi ha 133 fundacions actives de diversos sectors com són l’àmbit social, cultural, de recerca o educació, algunes d’elles centenàries i que donen feina a més de 5.000 persones».

Són unes xifres significatives pel que fa a població, no?

«Ho són. Fa poc vaig assistir a una taula rodona per parlar del paper de les dones en les fundacions i hi havia reunides més de 200 persones. I una altra dada, a Catalunya més de 15.000 persones formen part dels patronats de les fundacions. Per fer-nos una idea, el patronat seria el comitè directiu d’una empresa. Però, en aquest cas no ho fan per enriquir-se, perquè això és una organització sense ànim de lucre i està prohibit, assumeixen aquesta responsabilitat de manera altruista».

En aquestes trobades, quines són les preocupacions que normalment us traslladen les fundacions?

«D’una banda, està el tema del finançament i quines estratègies seguir per ser sostenibles. Bona part dels seus recursos venen a base de subvencions, però mai saps si aquesta subvenció que t’ha arribat enguany també la tindràs l’any vinent. Després, el tema d’establir aliances, perquè de vegades la col·laboració de dues fundacions pot resultar en un avenç positiu pels objectius d’ambdues. I, finalment, una cosa que ara mateix els preocupa molt és com mesurar el seu impacte. Per exemple, si una fundació està dedicada a la reinserció laboral de persones en risc d’exclusió social i parla amb una empresa que podria ajudar, cada vegada és més recurrent que els preguntin quin és l’impacte que tenen. I en aquest cas la resposta no és quines activitats o tallers fan, sinó quants convenis amb empreses has signat o quantes persones s’han reinserit en el món laboral, perquè així demostres que realment estan apostant per una entitat que compleix la seva funció».

Com d’important és el paper de les fundacions en la nostra societat?

«Molt important. A Catalunya hi ha unes 2.100 fundacions actives, algunes amb una llarga tradició i amb centenars d’anys d’història. La societat civil catalana sempre ha demostrat una capacitat molt gran d’actuar per resoldre problemes i les fundacions el que fan és arribar a on l’administració pública no arriba».

Com han canviat les fundacions en aquests segles?

«Les fundacions ara mateix estan molt més professionalitzades, cada cop estan més a prop de les empreses. Estan controlades econòmicament i han de mantenir una transparència. Això és positiu, perquè és una manera de fer valdre la seva feina i la gent que vol col·laborar se sent més segura a l’hora de fer un donatiu, perquè sap a on destinaran els seus diners. Així i tot, no són empreses, perquè el seu objectiu no és repartir beneficis entre uns socis, sinó complir una funció social. L’exemple paradigmàtic és la Fageda que, tot i que manté una activitat econòmica que és fer iogurts, el seu propòsit és donar feina a gent que pateix alguna discapacitat, una cosa que les empreses privades no tenen tradició a fer».

Com diu, les fundacions de vegades arriben on l’administració no arriba. Aleshores, què els demanaria a les institucions públiques?

«Primer de tot, l’administració pública exerceix un control en les fundacions, que és necessari, a través de la direcció general d’entitats que forma part de la conselleria de Justícia. Si els hagués de demanar alguna cosa, primer seria simplificar la burocràcia. Molta gent que vol formar una fundació es perd entre tota la paperassa que han de presentar. En segon lloc, que coordinin les lleis, perquè de vegades diferents lleis poden arribar a ser contradictòries. I, en tercer lloc, establir un incentiu fiscal a fer una donació. I no demanem la lluna, demanem assemblar-nos més a països veïns com França. Si donem incentius fiscals, no necessàriament augmentaria el nombre de donacions, perquè qui està disposat a donar ho fa igualment, però segurament els donatius serien més abundants. El passat mes de gener hi va haver una reforma de la llei de mecenatge, que és positiva i va aconseguir un ampli consens, però creiem que podríem ser més ambiciosos».