El president del Cercle d’Economia analitza l’actualitat econòmica d’Espanya i Catalunya

Amb les xifres a la mà, un no pot dir que l’economia vagi malament. El Fons Monetari Internacional (FMI) estima que el Producte Interior Brut (PIB) d’Espanya creixerà un 2,9% el 2024. Les previsions per a Catalunya segueixen la mateixa línia. «Seria el creixement més alt de qualsevol economia avançada del món, el titular és important. Fa molts trimestres que les dades estan batent expectatives», reconeixia ahir el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, en la darrera sessió de Tribuna Cambra.

Factors com l’ocupació, el control de la inflació, la baixada dels tipus d’interès o la balança comercial ajuden a mantenir l’optimisme. És un optimisme, però, moderat. «Quan aixeques la mirada i analitzes des que Espanya va entrar a la unió monetària i compares la renda per càpita espanyola i catalana respecte de l’europea, hem baixat», alertava Guardiola. «Catalunya ha passat de tenir un 17% per sobre de la mitjana europea a estar arran de la mitjana», prosseguí. «I hem desfet un percentatge significatiu del camí de convergència», va rematar.

La caiguda de la productivitat afecta en l’estancament del PIB per càpita. Moltes explicacions ajuden a dibuixar el quadre al complet, algunes, «estructurals». En primer terme, la composició sectorial, amb molts àmbits «de baixa productivitat» que suposen que la creació de producte per hora treballada sigui «més baix» i «això acaba produint salaris més baixos i societats més fragmentades, amb distàncies més grans».

«Espanya té més proporció de sectors que afecten més l’economia, com el turisme i l’hostaleria, de poc valor afegit», va apuntar, si bé va remarcar que des dels mateixos sectors es poden fer «moltes coses per millorar-ho», com l’aposta per la desestacionalització i la desterritorialització.

El segon aspecte clau és la mida de les empreses. En comparació a Alemanya, «ells tenen moltes més empreses grans, que generen més productivitat, més escala, més mercats, més innovació, més oportunitats de créixer». El tercer són factors alterables des de la política, com l’educació —tenir una bona formació professional integrada al món empresarial o una universitat amb transferència de coneixement cap a la innovació permeten tenir «més productivitat i més força—, la innovació —que ha de tenir un impacte en l’economia i no limitar-se als papers— o les infraestructures. «Aquests temes necessiten acords polítics que superin l’àmbit del cicle electoral, que generin una transformació social, cosa que en aquest país s’ha convertit en impossible», va valorar Guardiola.

El president del Cercle d’Economia comentà, també, la proposta de finançament singular. «Crec que realment hi ha una oportunitat de revisar un aspecte, el model de finançament que té Espanya, que fa molt de temps que és un desastre», asseverà. Guardiola considera que el document «diu coses molt interessants, que poden ser molt útils per a Catalunya». «Altra cosa és si el marc polític espanyol està preparat», assenyalà. L’«oportunitat» es fonamenta en la possibilitat de crear un model basat en l’ingrés i la responsabilitat fiscal, i no en la despesa, que permet entrar en un «moment de maduresa, federal, que apel·la a la responsabilitat», i en un reequilibri en què surtin més diners del govern central cap a les comunitats autònomes.