El futbol, història d’un actor social més a Reus

S’ha parlat molt de futbol, però no del seu vessant social. Amb aquesta reflexió iniciava ahir al vespre l’historiador Joan Navais la seva conferència al Centre de Lectura per parlar sobre la història social del futbol reusenc. «El futbol va passar de ser un joc de les classes més benestants a un fenòmen social», va subratllar Navais.

El futbol, arribat des del Regne Unit a finals del segle XIX, té com a primera referència a la ciutat de Reus en una breu publicació a la Revista de Sport l’abril de 1895. «Era una publicació del Club Velocipedista de Reus, la primera gran entitat esportista de la nostra ciutat, on s’animava als socis a practicar futbol», va comentar Navais. Malgrat aquest intent, el futbol no va arrelar a la ciutat, tot i que sí que ho va fer a Tarragona.

Així i tot, el futbol no va abandonar la societat reusenca i va guanyar força entre el jovent. El primer partit reglat i amb públic celebrat a Reus va ser el 25 de juliol de 1909 que va enfrontar el Reus F.C. amb l’equip tarragoní, és a dir, un derbi. Aquest va acabar amb l’empat a un gol i va comptar amb un miler de persones que van pagar l’entrada per veure el partit. «Els futbolistes que van formar part d’aquest primer club de futbol de la ciutat eren els joves de les famílies benestants», va assenyalar Joan Navais.

A la dècada de 1910 va continuar creixent i consolidant, però va ser a la dècada de 1920 quan va haver-hi, segons Navais, l’esclat definitiu que va posicionar el futbol com l’esport «rei» i en què es va «democratitzar el fet esportiu». En aquesta època, el Reus Deportiu es va proclamar campió de la Segona categoria en la temporada 1922-1923. 

«Gràcies al triomf d’aquest equip, Reus es va convertir durant un curt període de temps en la capital futbolística de les comarques del camp. En aquelles temporades les grades s’omplien de gom a gom amb fins a 3.000 espectadors segons la premsa, una barbaritat en aquella època», va reivindicar l’historiador. 

A més, també assenyala que va ser aleshores quan van aparèixer aquells aficionats que acompanyaven l’equip quan jugaven a fora, una evidència de com s’havia transformat en un «fenomen social i esportiu de gran importància». A més, com es fa també en l’actualitat, l’equip campió va ser rebut de forma «massiva». 

«Milers de persones molt contentes van sortir al carrer per rebre als jugadors, els automòbils feien sonar els clàxons i molts balcons es van guarnir amb domassos amb els colors del Reus Deportiu i de la Senyera», va detallar Navais. Una història que, com tantes altres, va quedar truncada amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola. No obstant això, com és evident avui dia, aquesta història i fet social no va acabar allí.