La memòria de l’Arxiu Municipal de Reus es «democratitza» amb les donacions de fons de particulars

L’Arxiu Municipal de Reus té la funció de facilitar el coneixement de la història de la ciutat. En els últims anys, però, la seva memòria s’ha «democratitzat». És «més representativa» de tot el que ha succeït a la capital del Baix Camp. I això ha estat gràcies a les cada vegada més freqüents donacions de particulars. 

«S’ha començat a valorar, des d’un punt de vista patrimonial, documentació que abans els mateixos titulars dels fons no valoraven», explica la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació i responsable de la gestió de l’Arxiu, Montserrat Flores. L’edil comenta que, abans, quan tancava una botiga històrica, els propietaris consideraven que allò eren «números i factures i que no interessaven a ningú». 

Es pensava que només tenien interès «els pergamins»; imperava una visió «senyorial, elitista» del relat del passat. «Tots aquests anys que hi ha hagut aquesta concepció, dècades enrere, hem perdut molts fons que avui ens ajudarien a explicar la ciutat», lamenta Flores. 

«En canvi, ha canviat la percepció: les petites botigues del barri, les petites indústries, la nissaga familiar, també serveixen per explicar la història de la ciutat i, ara, podem compartir millor com era el Reus del passat», tanca l’edil.

La regidora explica que l’augment és «molt positiu», perquè no només és en nombre, «sinó també en diversificació de la memòria que retratem». A més, posa en relleu el fet que, en rebre, per exemple, cartes d’un reusenc enviat al front durant la Guerra Civil, s’estan recopilant vivències molt personals que, alhora, són «representatives d’una situació que van compartir molts homes entre 1936 i 1939».

La nova mentalitat ha propiciat la donació de fons per part de la ciutadania, un gest que ha estat correspost per part de l’administració local amb la presentació i signatura pública del dossier rebut. L’acte té una triple voluntat: el reconeixement cap a la persona, la crida als interessats a consultar els articles i la pedagogia. 

«Com més donacions i cessions expliquem, sabem que hi ha persones que pensen ‘escolta, potser tinc informació de la meva família, que es dedicava a aquesta activitat concreta’», explica Flores. 

«És una evidència: quan vam ingressar el fons de la família Argilaga Tarragó, al cap de dos dies, vam rebre una trucada d’una persona que va veure la notícia al diari i que volia oferir documentació; a poc a poc, els ciutadans van adquirint consciència del valor que tenen els documents i que constitueixen el patrimoni documental de Reus», afegeix la directora de l’Arxiu Municipal, Elisenda Cristià.

Noves donacions

Entre gener i juliol del 2024, l’Arxiu Municipal va rebre una dissetena de donacions. En la totalitat del 2023, en van ser una vintena. Alguns dels exemples dels fons que han ingressat recentment són el de Francesc Boqueras Llort, en què destaca un gran volum de documentació fotogràfica que permet il·lustrar els canvis que va viure Reus a l’època, o el de la família Argilaga Tarragó, que incloïa dibuixos realitzats al front i correspondència.