La Moixonada, el projecte d’habitatge cooperatiu de Reus, constitueix grup motor

Alice, Marina, Mar, Nicolás i Dolors. Són cinc persones amb «preocupacions compartides» amb relació a tenir un domicili digne. «Hem decidit no quedar-nos quietes i intentar fer volar aquesta iniciativa», asseguren. Elles cinc conformen el grup motor de La Moixonada, el primer projecte d’habitatge cooperatiu de Reus. 

Es tracta d’un model residencial sense ànim de lucre, desmercantilitzat, en què la propietat és d’una cooperativa, els seus socis tenen dret d’ús d’un dels pisos de forma indefinida i les quotes són al més assequibles possibles i «estables al llarg del temps». És una idea en estat «embrionari» i a llarg termini —restarien entre cinc i sis anys—, però ja estén les ales.

La proposta va sorgir des de la fundació La Dinamo, la Comunalitat Reus Sud i CoopCamp. A finals del 2023 i principis del 2024, es van dur a terme tres jornades per explicar el model i teixir complicitats entre els assistents. D’aquí, ha sorgit La Moixonada, que s’ha presentat en societat recentment al Casal Despertaferro. L’especulació, les dificultats del jovent per emancipar-se i la inestabilitat dels lloguers són tres dels punts d’unió dels cinc integrants del grup motor. 

Una de les membres, Mar, va explicar que el sistema cooperatiu permet, d’una banda, desmercantilitzar l’habitatge, atès que, en tractar-se d’una cooperativa, són els socis qui decideixen com gestionar l’edifici de forma assambleària, tot bloquejant qualsevol opció d’especulació. De l’altra, crear comunitat, ja que s’afavorirà la integració d’una part compartida entre els residents, com pot ser la cuina, una sala polivalent, una terrassa o una biblioteca.

Nicolás va assenyalar que el model destaca per ser «econòmic, inclusiu i estable». Ha de garantir les condicions d’accessibilitat perquè tothom hi pugui viure còmodament, presentar uns preus «més interessants que el mercat» i, sobretot, que la tarifa «es mantingui de forma estable en el temps». Pot haver-hi modificacions per conceptes com l’increment dels costos energètics o del manteniment, però no de la quota de lloguer. Així mateix, es garantiria l’eficiència energètica de l’immoble per intentar minimitzar el consum.

Per tenir l’edifici, es plantegen dues possibilitats principals: l’obra nova o la rehabilitació. L’escenari ideal, explicà Nicolás, és que la construcció parteixi des de zero i que sigui en un sòl de titularitat pública, mitjançant la cessió d’ús del terreny. Els pisos construïts amb aquest model acostumen a tenir entre 35 i 75 metres quadrats. Del cost total de la promoció, un 20% provindria de l’aportació inicial de capital que han de fer els socis abans d’entrar a viure a la cooperativa. 

Segons les dimensions del projecte, es calcula que seria entre 20.000 i 40.000 euros. Per abaratir costos, és important que es conformi un grup de 20 unitats familiars o més. Entre un 20 i un 25% del pressupost s’aconseguiria via subvencions i ajuts i, la resta, s’hauria de finançar. Les quotes mensuals girarien al voltant dels 600 euros el mes.

La següent fase del projecte serà la cerca del sòl. Després, tocaria constituir-se com a cooperativa, aconseguir el finançament i definir la distribució de l’habitatge. Aleshores s’activaria el disseny arquitectònic, la construcció i, finalment, la convivència. 

«El procés no és curt, de mitjana, s’està entre 5 i 6 anys promovent l’habitatge», reconeixia la responsable de comunicació de La Dinamo —que s’encarrega de l’acompanyament—, Andrea Castarlenas. El grup motor reconeixia, també, que voldrien que el bloc es convertís en un entorn «rural dintre de la urbanitat». Els interessats poden contactar amb La Moixonada a través del correu lamoixonada.coop@gmail.com.