Ciència
L’espai, una frontera a superar pels joves de Reus
Preguntes d’alumnes com per què girem al voltant del Sol o què hi va haver abans del Big Bang es van respondre durant l’acte
Fotografia de l’acte que van assistir centenars de nens de vuit centres educatius de la ciutat.
Un auditori ple a vessar d’un jovent de diverses escoles que volien conèixer sobre què hi ha més enllà del nostre planeta. Amb il·lusió, els assistents a la jornada ‘L’espai, la pròxima frontera’ van escoltar atentament als tres ponents d’alt nivell que van explicar molts detalls i curiositats sobre l’espai, els planetes, satèl·lits i altres temàtiques sobre l’univers i les galàxies.
No obstant això, el moment més esperat de la jornada que es va dur a terme ahir al firaReus Events, els alumnes de vuit centres educatius de la ciutat van traslladar les seves inquietuds als experts convidats. «Per què tots els planetes del sistema solar giren al voltant del Sol?», va preguntar un alumne de l’Escola Isabel Besora.
«El Sol els atrau gràcies a la gravetat, tal com nosaltres tenim els peus enganxats al terra perquè la Terra ens atrau per la força de la gravetat. El Sol ho fa amb els vuit planetes del sistema solar i moltes altres coses que també estan al nostre sistema. Aleshores, la manera de no caure tots sobre el Sol és girant», va explicar el director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE), Ignasi Ribas.
A continuació, un altre alumne de l’Escola Eduard Toda va voler conèixer si la Terra era cada vegada més gran. Per respondre a aquesta pregunta es va encarregar Joan Anton Català, divulgador científic, que va apuntar que «la Terra continua sent, més o menys, igual. Però el que fa és constantment guanyar i perdre pes. Hi ha coses que cauen a la Terra i altres que marxen».
«La Terra guanya pes perquè cada dia hi cauen objectes. Vaig calcular-ho i és com si cada dia caiguessin a la Terra uns 27 o 28 elefants», destaca el divulgador. «Òbviament, no són elefants literalment, són micrometeorits que en xifres són unes 42.000 tones que cauen anualment. Però la Terra també va perdent, especialment de l’atmosfera molt a poc a poc, de manera que quan ho contem tot la Terra s’aprima», apunta finalment.
No obstant això, algunes preguntes també van voler anar una mica més enllà i un alumne de l’Institut Gaudí va voler conèixer què hi va haver abans del Big Bang. «No ho sé», va respondre tranquil·lament Català, però abans que deixar al jove sense una resposta més concreta, va preferir compartir una reflexió amb l’auditori: «Imaginem que l’Univers és un globus que s’infla, perquè està en constant expansió. Aleshores, allò que nosaltres anomenem ‘temps’, per exemple, què hi havia abans del Big Bang, i allò que anomenem ‘espai’, com què hi ha fora de l’Univers, seria la goma del globus».
«Amb això vull dir que amb el concepte que els humans tenim de l’espai i el temps, potser no té cap sentit que puguem respondre què hi havia abans del Big Bang, perquè segons el nostre concepte de temps no hi havia un abans, ja que, el Big Bang és quan comença a inflar-se el globus», sentencia el ponent.
«És com intentessin explicar-me que existeix una quarta o cinquena dimensió a l’espai, quan sempre he viscut en tres dimensions. M’ho podrien explicar de la manera que fos, però mai ho entendria», exemplifica, tot i que a la vegada admet que «sempre podrem especular, ja ho estem fent, però potser mai entendrem què hi va haver abans del Big Bang o què hi ha a fora de l’Univers», va cloure el conferenciant.