Vidres Sanromà, un exemple de llegat econòmic de Reus

Conèixer el passat per a intentar no cometre els mateixos errors al futur. És un dels principals motius que argumenta perquè és tan important mirar cap al passat com cap el que hi ha per vindre. Vidres Sanromà, una empresa fundada a mitjans del segle XIX a Reus, ho va tenir molt clar l’any 2019 quan va donar 150 unitats documentals a l’Arxiu Municipal de Reus amb documents diversos relacionats amb l’activitat econòmica i familiar de l’empresa. 

Vicent Terol, professor associat a la Facultat d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili, va defensar ahir al vespre a la Tribuna Cambra que aquests documents permeten no tan sols conèixer la realitat de l’empresa, sinó de la societat d’aquell moment. Per a explicar-ho, ho va fer gràcies a l’exemple d’una selecció dels documents que la família Sanromà va donar.

Un dels exemples més recurrents del fons documental d’una empresa és el ‘deure i l’haver’, un document de comptabilitat. En un d’ells, Terol es va aturar a analitzar-lo per a destacar diversos punts. «Per exemple, en aquest paper es veu la lletra ben feta, que recorda a la lletra gòtica, ja que en aquell moment a les escoles es feia caligrafia, cosa que ara ja no», va comentar. Per un altre costat, Terol va apuntar que en el document hi consta el nom d’una empresa de Brussel·les. 

«Això és molt important, perquè estableix l’existència d’una relació d’una empresa de Reus amb una altra d’un país estranger», va subratllar. A continuació, va passar a un document familiar datat l’any 1856, concretament un capítol matrimonial. El professor va comentar que la importància d’aquests documents familiars en el context d’una empresa resideix a què fets que no són econòmics també tenen els seus efectes econòmics. 

«En aquell moment moltes unions empresarials eren a base de matrimonis concertats. Un casava el seu fill amb la filla de l’altre i així en un futur les empreses es fusionaven. I no és una cosa molt del passat, perquè als anys seixanta encara passava», va puntualitzar. I, tornant a documents econòmics, Vicent Terol va posar la seva atenció en un llibre de salaris de l’any 1944. «Això és un document molt valuós, és per emmarcar. Perquè ens dona una idea de quins eren els salaris fa vuitanta anys», va fer valdre.

Pèrdues irrecuperables

Vicent Terol també va tenir un moment per a recordar a les víctimes de les inundacions de València de ja fa una setmana, però també va voler compartir una altra reflexió: «Sabeu quanta documentació s’ha perdut per les inundacions? Molta. Per tant, demano a les empreses de Reus que cuidin tota aquesta font documental, perquè és molt important».