Societat
El 81% de la població de Reus està exposada a nivells de soroll que són considerats «òptims»
Les zones industrials i les vies de circulació són les àrees amb major contaminació acústica
L’avinguda de Marià Fortuny assumeix molt trànsit viari.
Un 81% de la població de Reus està exposada a nivells de soroll globals —tenint en compte dia, tarda i nit— inferiors als 65 decibels ponderats (dBA). En altres paraules, un 81% de la ciutadania viu en un escenari considerat òptim pel que fa a l’exposició a sons externs.
És la principal conclusió que s’extreu del mapa estratègic de soroll de l’aglomeració de Reus, una eina de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu analitzar l’exposició al soroll provinent de diferents fonts per disposar d’unes dades que permetin elaborar plans d’acció per millorar la qualitat acústica i l’habitabilitat de les urbs.
Les vies interurbanes, els polígons industrials i els espais situats al costat de grans infraestructures són els punts amb major incidència de soroll. A l’interior de la trama urbana, els ravals exteriors (les avingudes de Marià Fortuny, de l’Onze de Setembre, dels Països Catalans i de Sant Bernat Calvó) i el passeig de Prim registren els decibels ponderats més elevats. En grau més baix, destaca, també, l’alt volum als ravals interiors i a les principals vies d’enllaç cap als exteriors.
El regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio, assenyala que les principals fonts de soroll són «el trànsit rodat i ferroviari». Subratlla que l’evolució els darrers anys ha estat «positiva, en tant que el percentatge de població exposada a cada rang de nivell sonor ha augmentat en els nivells baixos (per sota de 60 dBA de dia i de 50 dBA de nit) i intermedi (entre 60 i 65 dBA) i s’ha reduït ostensiblement per a nivells superiors».
Rubio remarca que la majoria dels trams de carrer amb nivells superiors als òptims, és a dir, a partir de 65 dBA, corresponen «als principals trams viaris del municipi, que suporten una alta capacitat de trànsit». Informa, a més, que s’ha incrementat l’exposició al soroll ferroviari en totes les franges, si bé «és competència estatal». Cal recordar que Adif ha proposat que es col·loquin pantalles acústiques en un mínim de sis àrees de la ciutat. Pel que fa al trànsit aeri, es considera que el 100% de la població no està afectada.
Sensibilitat acústica
Tot i l’evolució «positiva» de les dades, hi ha entorns residencials i espais de sensibilitat acústica, com centres educatius o sanitaris, exposats a valors de soroll totals més alts que els recomanats. L’Institut Salvador Vilaseca, entaforat entre l’avinguda de Jaume I i el carrer de Misericòrdia, dues vies àmpliament utilitzades pel trànsit rodat, n’és un exemple.
El regidor Rubio assenyala que es formularan «plans d’acció» a partir dels resultats del mapa estratègic i recorda que l’Ajuntament de Reus treballa «en la pacificació del trànsit amb tota una sèrie de mesures, com ara el foment de la mobilitat sostenible o les restriccions al trànsit, amb límits de velocitat i accés». De fet, l’any passat, es va tallar un tram del carrer de Misericòrdia durant un dia amb motiu del Dia Sense Cotxes i la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible, proposta que s’ha repetit enguany als ravals de Robuster i de Sant Pere.
D’acord amb la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, les entitats locals i les administracions titulars d’infraestructures han d’elaborar mapes estratègics de soroll de les aglomeracions de més de 100.000 habitants, tots els grans eixos viaris on el trànsit sobrepassi els 3.000.000 de vehicles l’any, els grans eixos ferroviaris on el trànsit sobrepassi els 30.000 trens l’any i els aeroports i els ports.