Reus té 6.183 places d’aparcament de pagament entre els pàrquings municipals i la zona blava

Trobar aparcament és un dels principals maldecaps a les ciutats. Des dels veïns que han de donar voltes entre illes de cases fins al visitant que busca apropar-se al màxim al seu destí, les opcions són variades: les gratuïtes i desitjades zones blanques conviuen amb les costoses blaves, i amb opcions com els pàrquings soterrats o de superfície. 

A Reus, la preocupació s’ha generat per la desaparició, els últims dotze mesos, de l’àrea de Riera Miró i el tancament de dues opcions privades. Amb tot, el president de Reus Mobilitat i Serveis, Daniel Marcos, considera que «estem, en relació amb altres municipis, molt bé». 

La ciutat suma 6.183 places de pagament, entre la xarxa de pàrquings municipals, les zones blaves i les àrees d’aparcament, i amb 820 espais addicionals amb les alternatives de superfície sense cost. Així mateix, l’Ajuntament treballa per habilitar nous pàrquings dissuasius.

Les 182 places de l’àrea de Riera Miró seran reemplaçades, en un futur, amb un aparcament municipal amb capacitat per acollir 340 vehicles en el marc del projecte de la Hispània. 

La infraestructura estarà distribuïda en tres plantes i l’entrada i sortida dels conductors es durà a terme a través de la riera d’Aragó. L’obra civil de l’aparcament ja ha superat el 70% d’execució. Similar situació ocorrerà a l’àrea de Sant Francesc. 

La zona blava serà l’epicentre de la regeneració urbana del barri del Carme. S’hi construiran un Centre d’Atenció Primària, 70 habitatges i, també, un aparcament subterrani municipal amb un centenar de places. La Generalitat treballa perquè tot plegat estigui enllestit el 2030. 

Pel que fa als pàrquings municipals actius, la regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez, afirma que tenen «un volum d’entrades i sortides molt important». Cal recordar que, a principis d’any, la meitat de la xarxa va haver d’aturar l’emissió de nous abonaments per una sobtada allau de demandes.

En paral·lel, el consistori pretén ampliar la xarxa d’aparcaments dissuasius a la perifèria, una voluntat que ve acompanyada per la introducció de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Ha reservat una partida de 50.000 euros per l’escomesa. 

L’alcaldessa, Sandra Guaita, va explicar, en la presentació del pla d’inversions per al 2025, que «hem de facilitar que la ciutadania es pugui moure» i que s’estaven buscant espais «en quatre punts cardinals». Marcos afegeix que s’està acabant «de definir els emplaçaments i els projectes» i que, segurament, «abans que acabi l’any podrem informar al respecte». 

Així i tot, apunta que un es voldria ubicar «a la part oest de la ciutat, fora de la ZBE» i, un altre, a prop de l’Institut Escola Pi del Burgar, per substituir el pàrquing que desapareixerà en un futur.

Marcos apunta que és cert que hi ha barris «tensats» per la seva configuració i densitat, com Horts de Miró o la Pastoreta, però «les eines que tenim són les que tenim». 

Així i tot, «hem analitzat com podem solucionar-ho» i es busquen constantment «oportunitats de noves zones». Menciona el cas d’Horts de Miró, on s’ha parlat amb propietaris de solars «que no han volgut fer la cessió a l’Ajuntament».

Les autoescoles

Un dels col·lectius que més circula per la ciutat és el de les autoescoles. Guillem Barrabeig, tècnic superior en formació per a la mobilitat segura i sostenible de l’Escola de Conducció Jordi, explica que, a Reus, «s’ha complicat el fet d’estacionar». 

«Considero que s’hauria de repensar un model obsolet de zones blaves i de pàrquings subterranis, sobretot fent èmfasi en gent que es veu obligada a estacionar per motius laborals i residents a la ciutat», considera, sobretot, veient que les zones blaves acostumen a estar «sense ni un lloc». 

Valora positivament l’aposta pels pàrquings dissuasius a la corona perifèrica. «Tot i això, aquests aportarien una major sensació de seguretat si es trobessin asfaltats i amb il·luminació nocturna», conclou. A més, anima a les empreses «que incentivin els treballadors a un canvi de mobilitat en pro d’un model més sostenible, per exemple, amb el vehicle compartit».