Aigua
La sequera continua fent saltar espurnes
Durant la ponència celebrada ahir a la Llotja de Reus el representant del departament de Territori va haver d’aguantar el tipus
Si hi ha un debat al Camp de Tarragona que es pugui tornar en gairebé un combat és, sense cap mena de dubte, l’aigua. I ahir el ring va ser la Llotja de Reus durant la ponència sobre la problemàtica de l’aigua al territori i, concretament, als embassaments del Riudecanyes i Siurana. Una relació històricament complexa que, com s’espera, la solució hauria de ser l’estació regeneradora d’aigua (ERA) de la depuradora de Reus.
No obstant això, d’aquesta solució que assenyalen regants i administració, Joan Tasias, enginyer agrònom, va decidir pronunciar alguns dubtes. «No sabem la qualitat de l’aigua, quin serà el pressupost final o quants hectòmetres cúbics. Hem de pensar que s’ha començat a redactar el projecte», va comentar l’enginyer, alhora que li deixava com un «encàrrec» a Xavier Villacampa, director dels serveis territorial de Territori, donar resposta a aquestes qüestions.
Villacampa que, en aquest cas, estava en el costat oposat del ring i, veient el context d’un públic amb representants de la Comunitat de Regants de Riudecanyes i Unió de Pagesos, tenia les de perdre. Al cap i a la fi, havia vingut a donar la cara i aguantar el tipus mentre responia que no era possible dur a terme les solucions plantejades pels pagesos.
Una de les opcions era que l’aigua del CAT pogués ser utilitzada per a reg, una opció que va descartar perquè «en cap moment en els estatuts del CAT estableix que es pugui utilitzar l’aigua per a regadius, perquè si s’apunten uns, tota la resta de comarques ho voldran, quan encara molts pobles estan demanant connectar-se al CAT».
Una altra de les propostes va ser per part d’un dels assistents del públic, Martí Macías, responsable de l’Aigua d’Unió de Pagesos al Tarragonès, que va plantejar si les obres de l’ERA de Reus es podrien tramitar per emergència. Villacampa va tornar a haver de fer d’advocat del diable argumentant que no era lògic que després de dur a terme la redacció d’un projecte per via ordinària, aquest s’executés per emergència: «qualsevol interventor vindria i preguntaria que què estem fent». «No hi ha cap llei que ho prohibeixi, cap ni una», va respondre Macías davant de la negativa, indignat.