Joan Antoni Domènech: «L’absència de facilitats és la clau per entendre la potència empresarial de la ciutat de Reus»

Vas fer un primer llibre que parlava d’històries empresarials reusenques, què ens trobarem en aquest segon?

«La temàtica és la mateixa, però no hi ha relació en els continguts. Tu ara podries llegir primer el segon i després el primer llibre i no hi hauria cap problema. Aquesta segona part és més densa, hi ha més històries i algunes d’elles no s’havien publicat fins ara. Crec que tenim un patrimoni empresarial molt potent a la ciutat i a la vegada oblidat, sobretot si el comparem amb altres aspectes com pot ser cultural on sí que s’ha treballat més».

Qui eren les persones que hi havia darrere d’aquestes empreses?

«Parlem de gent inventiva que crea patents, exporta i lidera mercats a tota Espanya. I a més, moltes d’aquestes empreses de les que parlo comptaven amb molts socis quan van ser creades i això permetia que el projecte tingués un fort suport i, tot i que algun soci marxés, continuava tenint a tota la resta. Tenim el cas paradigmàtic dels germans Recasens amb la seva aventura bancària i energètica que és una de les més importants al segle XX a Espanya, entre altres. Amb aquests llibres parlo de personatges coneguts com ells, però també de desconeguts que val la pena conèixer».

En els dos llibres dediques el capítol inicial a reflexionar sobre el context de Reus que permet que proliferin tantes empreses. Què té Reus per ser així?

«L’absència de facilitats és la clau per entendre la potència empresarial de la ciutat de Reus i, en primer lloc, és l’aigua. La ubicació física de Reus és ben estranya, perquè no té cap font d’aigua al costat a diferència d’altres poblacions europees similars a finals del segle XIX i principis del XX. Aquesta cerca de l’aigua està molt incrustat en l’ADN reusenc que és el que fa néixer la ciutat. Després, Reus no és capital administrativa, ni militar, ni eclesiàstica i no té port, però des del punt de vista econòmic superava a Tarragona de llarg i a moltes altres ciutats catalanes. I tot això s’ha demostrat gràcies al fet que quan un sector desapareixia invertien en un altre. Quan l’aiguardent es va deixar de vendre van passar a vendre fruits secs, després vins i així successivament. És molt curiós, perquè les crisis van fer que la ciutat creixi, la gent no s’ensorrava, sinó que es reinventava».

Veient totes les històries que hi ha per explicar, quan vas fer el primer llibre ja tenies clar que volies fer un segon?

«Al començament no, però a mesura que anava coneixent aquestes històries me n’apareixien d’altres. I de vegades jo sí que tenia una referència d’una empresa, però no era conscient fins a on havien arribat, com pot ser en el sector industrial farmacèutic. Hi havia el Serra Pàmies, que en el seu moment va ser l’únic productor d’aspirina a Espanya i que és el conegut, però també quatre o cinc més d’un nivell molt alt dels anys vint i trenta. Per mi va ser una gran sorpresa i crec que encara es pot aprofundir més».

Aleshores, ens hem oblidat del que és Reus?

«Reus té encara quatre o cinc empreses multinacionals molt significatives i amb lideratge mundial i això ho sap poca gent. Reus va ser pionera en l’exportació a través del port de Salou i tampoc es coneix. Una dada molt rellevant és que l’any 1929 a Reus hi havia un cens de 1840 empreses i comerços. Estem parlant que seria un 13% dels habitants d’aquella època, és una barbaritat. Els anys vint van ser l’edat d’or de l’economia reusenca i tot això que explico es desconeix avui dia».

A part de la dada, per què els anys vint va ser l’època daurada?

«Hi havia unes ganes de fer coses que es contagiaven i, tot i que també explico històries d’altres èpoques, la majoria de les empreses són dels anys vint i trenta. Hi havia un caliu molt propici que va ser un imant tant per la gent d’aquí com de fora de Reus. I també crec que és important comentar el fet que moltes d’aquestes iniciatives privades han estat després un bé social per la ciutat. Per exemple, en el tema de l’aigua és el pantà de Riudecanyes. Aquells empresaris tenien una consciència com de patricis i aquest també és un dels motius que explica el matrimoni que hi ha hagut entre l’administració pública local i l’empresa privada a Reus en els últims dos segles».

I aquest matrimoni està cansat?

«No, però en aquella època s’havien de fer moltes coses que tenien un cost molt elevat on l’Ajuntament donava un cop de mà. El context és molt diferent, però continua havent-hi una sensibilitat i bona relació i Redessa és la demostració, perquè en certa manera busca recrear la fórmula».