L’ACPS planteja crear un segon grup d’ajuda mútua per a supervivents del suïcidi a Reus

L’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS) va crear, poc abans de l’estiu, el primer grup d’ajuda mútua (GAM), un espai de trobada entre supervivents —les persones que han perdut algú proper per suïcidi— en què poden compartir les seves experiències, expressar els seus sentiments i acompanyar-se en el procés del dol. 

La proposta ha tingut «molt bona acceptació», cosa que és «força sorprenent», explica la psicòloga sanitària i coordinadora dels programes de l’ACPS a Reus, Laura Horcajo. «Crec que, d’alguna manera, significa que hi havia una necessitat molt gran», expressa. El GAM està obert a un màxim de dotze persones, però l’ACPS ja es planteja obrir un segon grup. I «si podem fer-ne cinc, en farem cinc». 

«La idea és no deixar ningú fora», remarca Horcajo. La psicòloga sanitària detalla que el GAM és un grup «autogestionat» on «persones s’ajunten per treballar una mateixa problemàtica». «Hi ha una empatia de base, perquè saps que l’altra persona està patint el mateix dolor i t’entendrà», valora. 

L’inici de la sessió es dedica a donar espai «a com ens sentim més enllà del dol», però la resta depèn «de quina emocionalitat portin i de quins temes sorgeixin». La figura d’un facilitador, format per l’entitat, s’encarrega de vetllar que no s’entri en dinàmiques «complicades», com podrien ser discussions, comparacions o monòlegs, i d’assegurar-se que tothom tingui l’oportunitat d’expressar-se.

Els grups d’ajuda mútua van sorgir en adonar-se que no existeixen espais d’aquesta mena i que el suïcidi encara és «un estigma i un tabú». Horcajo explica que molts dels participants han comunicat que, fins i tot el seu entorn més proper, no entén per què assisteixen a les trobades. 

Avui dia, la salut mental està deixant de ser un tema de conversa prohibit, «però encara hi ha una dificultat per dir la paraula suïcidi». Està present la idea que «el que no es parla, no existeix». «Si no es pot parlar, sembla que la persona estimada desapareix del mapa, i això és superdolorós, és revictimitzar el supervivent: continues recordant i volent parlar, però ningú vol escoltar-te», raona la coordinadora de l’ACPS.

Continuen vigents «mites» com que si es parla de l’assumpte a persones en risc de suïcidi «li posaré aquestes idees al cap». «Al contrari, si una persona té la idea al cap i no li dones l’espai per expressar-se, normalment el malestar creixerà», adverteix Horcajo. «Encara ens queda molt per fer; celebrem on estem, però no deixem de lluitar», assenyala.

Horcajo valora que els GAM esdevenen «una primera passa cap a la integració del dol». «No se supera mai, però sí que s’integra», apunta. Les vivències dels altres, allò que els ha anat bé o malament, «ajuden a anar elaborant el dol» i a plantejar-se com, a poc a poc, es pot anar convivint perquè el record estigui present, «però amb menys dolor».

En aquests moments, les reunions es duen a terme de forma quinzenal i tenen una durada de 90 minuts, si bé la idea és que s’adaptin a les possibilitats i necessitats dels supervivents. Tenen lloc al Centre Cívic del Carme i es busquen «altres alternatives per si està massa sol·licitat». Estan obertes a tots els supervivents del suïcidi. Qualsevol persona que vulgui contactar amb l’entitat pot fer-ho a través del correu electrònic info@acps.cat o enviant un WhatsApp al 623 300 455.