Societat
La petanca uneix generacions a Reus: esport i valors més enllà dels estereotips
El club de petanca Horts d’en Simó i l’Ajuntament de Reus programen trobades intergeneracionals mensuals
Raúl Tabera és dues vegades campió d’Espanya sub-23 (2023 i 2024) i subcampió d’Europa. Si Lamine Yamal impressiona amb la pilota als peus, Tabera ho fa amb la bola a les mans. No és jugador de bàsquet, ni d’handbol: practica la petanca.
«Hi ha un munt de jugadors joves i Catalunya és un dels llocs on hi ha més nivell d’Espanya, però la petanca és un esport minoritari; es pensa que és només per a gent gran, per passar l’estona, però hi ha molta gent esforçant-se perquè sigui olímpica i no és fàcil», assegura.
Tabera prové d’una família petanquista —també hi han jugat germà, pare i avi— i, abans de l’estiu, va rebre la trucada de Josep Co Caballé, president del club de petanca Horts d’en Simó. S’havia organitzat una trobada intergeneracional amb joves de la Palma i volia que li donés un cop de mà. Dit i fet. L’activitat va tenir tan bona acollida que Ajuntament i entitat van acordar programar una sessió al mes per l’últim trimestre de l’any.
«La idea d’organitzar una activitat conjunta amb persones grans, i a través d’un esport com la petanca, ens va agradar molt, ja que fomenta valors positius com l’esforç, l’amistat, el treball en equip i l’empatia», destaca el regidor de Joventut, Daniel Marcos, que recorda que el primer tastet va funcionar «tant bé» per part dels dos col·lectius, «que hem tingut ganes de continuar».
«Amb aquesta activitat, a més de la pràctica esportiva, les persones grans refermen la seva autoestima i es produeix una millora de la comunicació i la connexió amb els més joves», afegeix l’edil de Relacions Ciutadanes, Mar Escoda.
Les sessions s’han plantejat per trencar amb l’estigma que la petanca és un esport només per a persones d’edat avançada i, alhora, treballar valors com l’esforç, la concentració, l’amistat, el treball en equip i l’empatia. «Són temes que han d’aplicar a la vida: quan estudien, quan cuinen, i quan juguen a petanca», valora el president del club de petanca, Josep Co Caballé.
A la segona trobada, aquest novembre, van assistir una quinzena de joves. «La primera intenció és canviar el xip que la petanca és només per a gent gran», subratlla Co Caballé. «És veritat que els jubilats disposem de més hores per practicar l’esport, però els joves també hi tenen cabuda», afegeix. Així mateix, explica que si a algun dels participants li agrada i decideix continuar jugant, «té les portes obertes», però «primer són els estudis».
Co Caballé comenta que la petanca és una disciplina en què «costa molt» atreure joves i que, molts dels que ho han provat, és arran de la seva família o perquè han tingut l’oportunitat de llençar les boles en càmpings o espais lúdics similars.
Tabera analitza que un dels motius pels quals la petanca continua sent una disciplina minoritària és perquè «és un hobby que ocupa molt temps», cada cap de setmana durant uns tres o quatre mesos, i, a més, «és un esport que et costa diners, no és com el futbol d’elit», encara que hi ha clubs que intenten finançar els desplaçaments i àpats dels seus integrants.
«Hem de remar tots en la mateixa direcció, anar donant visibilitat a la petanca i, a poc a poc, intentar que es reconegui com un esport normal més; serà molt difícil, però crec que encara es poden fer moltes coses», tanca el jove jugador.