L’APEU del Tomb de Reus serà per fases i cercant el màxim consens possible

El Tomb de Reus treballa en l’APEU (Àrea de Promoció Econòmica Urbana) amb energies renovades. «L’APEU és aquell desig de tanta gent i estem intentant recaptar el màxim d’opinions per, si aconseguim presentar un projecte, que l’Ajuntament no pugui dir que no», expressa Jacint Pallejà, expresident de l’entitat i qui continua implicat en el desenvolupament de la iniciativa. A hores d’ara, l’APEU es dibuixa per fases, començant pel nucli més cèntric, i busca la complicitat i el consens dels establiments per dissenyar el pla d’acció.

Un APEU es defineix com una àrea geogràfica delimitada on les activitats empresarials i l’administració local es posen d’acord per promoure i dinamitzar la zona a partir d’uns objectius. Pallejà subratlla que les finalitats principals són «endreçar un espai i donar-lo a conèixer, intentar convertir els clients en fans i que els negocis s’hi guanyin la vida». 

«A partir d’aquí, es pot fer el que es vulgui», apunta. Cita com a exemple la possibilitat de dedicar-se a la promoció comercial, avançar en la digitalització, cercar operadors pels locals buits, complementar la seguretat i la neteja o, fins i tot, en exclusiva, preparar l’enllumenat de Nadal.

El Tomb fa anys que treballa per implantar una Àrea de Promoció Econòmica Urbana a Reus. El primer projecte abastava la globalitat del seu àmbit d’actuació, és a dir, uns 950 locals. «L’Ajuntament ens va dir que eren massa», recorda l’expresident de l’entitat comercial. En aquest moment, es treballa «amb menys carrers, amb la idea que si, per exemple, no podem fer tot l’espai del centre d’un sol cop, potser el podem fer en dues o tres fases», assenyala. La idea seria crear un parell o tres d’APEU, amb la voluntat «que treballin junts».

La setmana passada, un equip del Tomb va reunir-se amb la representació comercial dels carrers Major, de les Galanes i de la Galera. Amb anterioritat, havia mantingut trobades amb els negocis dels carrers de Llovera i de Monterols. Les reunions es duen a terme per presentar la iniciativa i copsar les necessitats i preferències dels establiments, anant més enllà dels associats. També s’haurà d’acordar l’aportació econòmica de cada propietat.

Pallejà apunta que, en el passat, hi havia tres factors que dificultaven l’aplicació dels business improvement districts (BID), els referents anglosaxons, a Espanya: l’anticonstitucionalitat, els funcionaris i els polítics. Amb l’aprovació d’una llei que regula aquests districtes, el primer ha quedat resolt. A més, «sembla que hi ha ganes d d’intentar avançar, després que el sector comerç hagi rebut una mica els últims anys».

«Sembla que ara hi ha certes possibilitats i hem d’intentar plantejar un projecte que, a més de ser maco, puguem dir que hi està d’acord un percentatge elevat de gent», diu Pallejà. «Si no hi ha consens i no hi ha innovació, els resultats són carrers buits», conclou.