La salut pública a Reus, un repte múltiple

Quan parlem de salut pública sobretot pensem en metges, hospitals, CAPs, vacunes, entre altres. En resum, ens ve un imaginari que el composa el sistema sanitari, especialment el d’àmbit públic. No obstant això, tal com va quedar palès ahir durant la Jornada de la Societat de Salut Pública celebrada a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili (URV), el 80% dels factors que determinen la salut estan fora del sistema sanitari. Factors socials i econòmics en bona part, però que també poden englobar molts altres punts.

Així ho van explicar durant la taula rodona celebrada ahir al matí durant la jornada en què van voler centrar el focus en la salut comunitària a la capital del Baix Camp i, concretament, el benestar mental. «Reus té grans actius de salut, començant pels que a mi em queden a prop com són les colles castelleres», va comentar Enric Rovira, epidemiòleg a la Subdirecció Regional al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, ASPCAT. A més, l’epidemiòleg també va valorar positivament que la ciutat disposa «d’una fotografia de l’estat de salut de la seva població» per poder elaborar el pròxim Pla de Salut, prorrogat des de fa dos anys. Per tenir aquesta fotografia, el mateix Rovira va exposar un estudi realitzat que analitza demogràficament Reus, dividint-la en cinc àrees bàsiques de Salut i incorporant Castellvell del Camp, amb dades que van des de l’edat fins a la salut bucodental dels joves.

Una problemàtica important a l’hora de parlar sobre benestar mental és una de les seves conseqüències més greus, que és el suïcidi. En aquest sentit, la regidora de Salut de l’Ajuntament de Reus hi intervé amb diverses actuacions com el mapa de punts negres vinculats a un risc de conductes suïcides. Segons les dades aportades per Rovira durant la seva explicació, els intents de suïcidi atesos per urgències a Reus han incrementat significativament des de l’any passat i, enguany, ja superen els registres de 2023. La tècnica de Salut Pública de l’Ajuntament de Reus i responsable del Pla Local per a la Prevenció de la Conducta Suïcida, Míriam Cid, va posar èmfasi a plantejar la conducta suïcida «com una qüestió multifactorial». «Alguns factors s’han estudiat més que d’altres en relació amb la conducta suïcida i el factor comú és la desigualtat», va apuntar la tècnica.

Aleshores, en aquest punt Cid va decidir fer la pregunta clau: és possible prevenir el suïcidi? «Clarament si, perquè la desigualtat és un constructe social que s’expressa de moltes maneres i que es pot reconduir», va afirmar. Aleshores, el quid de la qüestió passa a ser el ‘com’, i per aquest motiu es va idear el Pla Local per a la Prevenció del Suïcidi i projectes com ‘Oxigen’. Aquesta acció, dirigida a les escoles, proposa activitats adaptades als centres i que es duen a terme a través del professorat, evitant introduir un agent extern a l’aula.

No obstant això, també hi ha entitats públiques com el Servei d’Orientació i Atenció al Benestar Emocional i Mental (SOABEM). La tècnica del SOABEM, Mònica Armengol, va explicar que l’objectiu era millorar l’atenció al benestar emocional de la població gràcies a l’existència de diferents actius al municipi. «Identificant aquests actius vam crear un catàleg que recull una vuitantena d’actius. Aleshores, podem redirigir a les persones que ens contacten a aquell agent adequat a les seves necessitats», va detallar.