Diari Més

Aviació

Els avions republicans ‘made in Reus’

El búnquer on hi va haver la fàbrica d’avions durant la Guerra Civil estava situat sota el pati de l’Escola del Treball

Fotografia del caça biplà Polikarpov I-15, que va ser construït sota llicència russa a l’Escola del Treball.

Fotografia del caça biplà Polikarpov I-15, que va ser construït sota llicència russa a l’Escola del Treball.CIMIR, Arxiu Històric de l’Agrupació Fotogràfica de Reus

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Quan passegem per un indret no sempre ens aturem a pensar en tot el que ha succeït allí. Quan caminem per la plaça del Prim no pensem en què allí hi va haver el Palau de Miró que va ser enderrocat fa cinquanta anys o que a l’actual plaça de la Llibertat hi havia el Quarter de cavalleria. 

No obstant això, hi van ser, tal com també va existir durant la Guerra Civil la fàbrica d’avions republicans a l’Escola del Treball, actualment coneguda com a Institut Baix Camp.

«La fàbrica dels avions estava dividida en dues parts. Per un costat a l’Escola del Treball, on hi havia el búnquer on es construïen, i al Quarter de cavalleria de la plaça de la Llibertat, on reparaven els bombarders», explica Enric Plana, instructor i secretari del Reial Aeroclub de Reus. Plana relata que va ser un professor quan ell era estudiant, que li va ensenyar per on s’accedia a l’antiga fàbrica. 

«El professor un dia em va dur i em va ensenyar unes escalinates que, segons em va explicar, dirigien cap al búnquer que estava situat sota el pati de l’escola», continua relatant. «Aquest espai després es va tancar perquè era insalubre, molt petit i amb mala ventilació. Però el búnquer va ser allí», afirma l’instructor.

No obstant això, una de les principals preguntes és per què en el context de la Guerra Civil es va decidir localitzar la fàbrica dels avions al municipi de Reus. Un dels motius més evidents és l’emplaçament de l’Aeroport de Reus, en aquell moment poc més que una pista d’aterratge feta sobre terra compactada, impulsat pel Reial Aeroclub de Reus l’any 1935. 

Però també hi ha un altre motiu que recull el constantinenc Josep M. Solé Barrufet en l’estudi Camp d’Aviació, Base Aèria, Aeroport de Reus o de Constantí. Segons explica Solé, el Govern d’Espanya havia concentrat la indústria aeronàutica a la zona sud de Madrid, a Carabanchel i a Getafe.

Allí estava situada la companyia Construccions Aeronáuticas S.A. (CASA), actualment coneguda com a Airbus, que en aquell moment era l’empresa més important al país dedicada a la fabricació i reparació d’avions. 

A finals d’octubre de 1936, les forces de l’exèrcit feixista s’apropaven perillosament a Madrid i, per aquest motiu, el govern republicà va prendre la decisió de traslladar la indústria aeronàutica a Reus. Tan sols dues setmanes després, Getafe va caure en mans dels insurrectes.

Aleshores, es van adaptar les instal·lacions de l’Escola de Treball i de la caserna de cavalleria per ubicar la indústria de CASA i més de cent famílies de treballadors especialistes van ser traslladades per fer funcionar la fàbrica. 

A causa de la política de no-intervenció dels països europeus com França o Regne Unit, va ser l’URSS qui va donar suport al govern republicà, especialment en subministrar material bèl·lic. Pel que fa a l’aeronàutica, va enviar les peces per fabricar amb llicència russa el caça biplà soviètic Polikarpov I-15, conegut popularment com a ‘Xato’. 

A finals de novembre de 1936 ja es comencen a reparar avions i l’any 1937 surt el primer avió de la fàbrica de Reus que, en total, va arribar a fabricar una seixantena d’unitats. Més de 1.000 persones treballaven en diferents torns a l’Escola del Treball i, en determinats moments, arribaven a sortir dos aparells de la fàbrica en 24 hores.

tracking