Els discs de vinil triomfen entre els joves de Reus

Les modes són passatgeres i, de vegades, tornen. Les més típiques estan relacionades amb la roba, però també amb altres àmbits com la música. No obstant això, algunes modes no tornen simplement per un gust vintage, sinó perquè encara tenen alguna cosa a dir. És el cas dels discs de vinil que tornen a cobejar-se entre els més melòmans i, en contra del que puguin pensar alguns, no tan sols és cosa dels nostàlgics més veterans. 

«El vinil és el format de moda entre el jovent, també entre la gent més gran, però si compra el jovent significa que no està desfasat en absolut», explica Carlos Sorolla, propietari de la botiga Spook Records. Sorolla considera que «els joves sempre han escoltat la música d’una manera que no es pot tocar ni veure, així que ara volen col·leccionar els discs dels seus artistes preferits i el format més bonic és el vinil». 

Un pensament amb el qual coincideix Lluci Rostre, propietari de la botiga de discs i discogràfica, H-Records que creu que «la gràcia és poder-lo agafar, tocar i el que et transmet no només la música, sinó la part gràfica del disc que no aporta el format digital».

A més, Rostre també subratlla que l’afició als discs de vinil també suposa un punt de trobada i debat pels aficionats: «Un matí a la botiga es van ajuntar quatre persones de perfils i gustos musicals totalment diferents i es van posar a parlar entre ells sobre els discs, els equips de música i de tot».

No obstant això, Sorolla no atribueix aquest fenomen tan sols al col·leccionisme, sinó que «si tens un bon equip, el so del vinil és molt millor que el de l’MP3 o escoltar-ho en Spotify». «El so del vinil té unes freqüències que no estan retallades, cosa que amb el CD passa i amb l’MP3 encara més», argumenta.

Aquest auge del vinil s’ha traduït en una major demanda que en un altre negoci de Reus, Qui’k Discs, ha suposat que el Nadal de l’any passat es fes més caixa amb discs de vinil que amb CD. «La gent demana de tot. Els clàssics de sempre com AC/DC, Nirvana o els Beatles que no moriran mai i, després, artistes actuals que treuen el seu nou àlbum en format vinil», explica Susanna Segura, copropietària de Qui’k Discs. 

A més, Segura també posa èmfasi en el fet que no és tan sols escoltar música, sinó el com: «És com la cerimònia del te. Arribo a casa, em relaxo i em poso el vinil. Jo tinc una filla que té divuit anys que ens diu que no la molestem, es tanca a l’habitació i es posa el seu vinil del Harry Styles o del que sigui. Això no ho havia fet mai».

No obstant això, el principal desavantatge del vinil davant d’una subscripció mensual a una plataforma digital de música és que és més car, però la copropietària de Qui’k Discs afirma que «la qualitat no és la mateixa i molts joves ho veuen. Molts venen ja havent escoltat l’àlbum i, si hi ha suficients cançons que li agraden, es compren el disc de vinil». Així i tot, els discs de vinil suposen una inversió a tenir en compte abans d’aficionar-se.

Els discs nous tenen preus que ronden els 20 i 30 euros i d’altres que ascendeixen a més. A la vegada, un tocadiscs barat pot costar al voltant dels 80 o 90, però Sorolla recomana que la gent es dirigeixi a una botiga especialitzada per comprar un tocadisc de qualitat «per tenir un bon so i evitar fer malbé el disc».

Premis Fonograma

El passat mes de novembre es va dur a terme el Fonograma, la setmana de la música creada a Catalunya, organitzat per l’Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics Catalans (APECAT). Aquest va entregar diversos premis en reconeixements a les botigues que encara venen discs a Catalunya, majoritàriament a Barcelona. 

Entre aquestes hi havia cinc de la demarcació de Tarragona, de les quals quatre ubicades a Reus: Spook Records, Qui’k Discs, H-Records i Batabat. El propietari de H-Records assegura que es va mostrar content en rebre el premi, ja que «és la primera vegada que algú reconeix alguna cosa a les botigues de discs».