La comunitat energètica de l’Agro-Reus, pendent dels últims detalls

L’Ajuntament de Reus i Endesa estan ultimant els detalls per a la posada en marxa de la comunitat energètica del polígon Agro-Reus. Tot i que el calendari marcava «finals d’any» com a objectiu, a hores d’ara encara resta polir els darrers serrells. Fonts de la companyia elèctrica calculen que tot estarà enllestit a principis del 2025 si no sorgeix cap impediment durant els treballs que queden.

El regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, explica a Diari Més que, per la part municipal, les plaques solars i el cablejat estan instal·lats i «estem ultimant quatre temes de connexions, mòdems, alguna obra civil». «Nosaltres, internament, poca cosa ja ens queda a fer: el que ens queda és connectar-nos a la xarxa», apunta. Per la seva banda, fonts d’Endesa confirmen a Diari Més que al setembre es va validar que a la planta fotovoltaica del dipòsit de vehicles «estava tot correcte» i, aleshores, van començar els tràmits per poder executar una petita intervenció, consistent en la remodelació de la xarxa elèctrica del polígon «perquè pugui donar subministrament a les plaques i adequar l’energia que s’hi generi». Si bé no poden precisar quan podria entrar en funcionament la comunitat energètica, «s’està treballant perquè sigui al més aviat possible».

Mentrestant, «el que sí que estem treballant internament és la part més estatutària i protocol·lària, com farem la distribució de l’energia i dels excedents entre els membres de la comunitat», afirma Daniel Rubio. El regidor expressa que esperen indicacions de la companyia elèctrica per saber «cap a on hem d’instal·lar cables» i, a mesura que es concretin els detalls, «instal·larem les estacions transformadores». «Ara mateix es tracta, més aviat, d’esperar que la part externa es pronunciï per poder acabar la part d’obra civil, amb les rases i les connexions que s’han de fer, i ja estaríem preparats», tanca l’edil de Medi Ambient i Sostenibilitat, tot expressant que li agradaria que els terminis «fossin més àgils».

Cal recordar que l’energia produïda per la comunitat, un projecte publicoprivat, servirà per a l’autoconsum de les empreses que en formen part i l’excedent, gestionat per Reus Energia, es destinarà al consum d’edificis municipals.

Projectes comunitaris

Les comunitats energètiques no només estan a l’ordre del dia de l’Ajuntament de Reus. L’associació de veïns (AV) de la Mineta va impulsar, fa tres anys, la compra col·lectiva de plaques fotovoltaiques amb la voluntat de reduir la dependència, el cost i la petjada ambiental. La fase final consistiria a crear una comunitat energètica. Amb una cinquantena de famílies havent col·locat els panells, la idea de la comunitat havia quedat descartada per «dos motius», comenta el president de l’entitat, Xavier Panisello.

«Per una part, el model de comunitat energètica que plantegem no està regulat: cal tenir un sol centre de producció de titularitat compartida, mentre que nosaltres tenim molts centres privats, i les operadores no estan disposades a entrar en models de compartició d’excedents entre diferents particulars», comenta. El model plantejat pel veïnat és la de desenes de petits punts de producció que acumulen els excedents en una bossa comuna que es pot compartir entre els socis i tercers propers. Fins i tot, van arribar a plantejar la idea de canalitzar part dels excedents a través dels serveis socials de l’Ajuntament de Reus perquè famílies en situació de vulnerabilitat tinguin accés a l’energia a un preu assequible.

La segona casuística, les tipologies de bateries del mercat. «En els cercles especialitzats s’està parlant ja que, en poc temps, les bateries virtuals, o guardioles, desapareixeran com a servei», explica Panisello. L’altra opció seria disposar de bateries físiques, mètode amb el qual «es redueix la quantitat d’excedents que envies a la xarxa». Aquest escenari «té un benefici per al productor, ja que tens la capacitat d’emmagatzemar-la i consumir-la quan et calgui sense haver d’estar pendent dels preus de compensació i de compra». Això no obstant, al mateix temps, «com que no s’envien tants excedents, va perdent sentit el model de comunitat que plantegem», reflexiona el portaveu veïnal.

Amb tot, Panisello no tanca la porta. «Els darrers mesos hem vist alguna possibilitat d’alguna mena de comunitat similar al que volem i estem investigant una mica el tema per si s’obre una finestra d’oportunitat», expressa. «Però, ara com ara, no tenim res», tanca.

En paral·lel, la Comunalitat Reus Sud, a través de la línia de la sobirania energètica, continua «treballant» per activar una comunitat energètica als barris del sud. La intenció és que sigui de caràcter veïnal, és a dir, que siguin les entitats i els residents els que decideixin què fer amb l’energia produïda. L’objectiu és que els beneficis reverteixin a la zona a través d’iniciatives socials.