Entrevista
Joaquim Llavoré: «Les lleis de benestar animal són una millora, però suposen un cost milionari, i això grava el producte»
Llavoré, un dels artífexs de la implantació del Centre de Sanitat Avícola de Catalunya i Aragó (CESAC) a Reus, va rebre el Premi d’Honor Llotja de Reus, en el marc dels Premis Cambra 2024
Quan va entrar en contacte amb la Llotja de Reus?
«Jo sóc de la Cambra de Reus des de l’any 1986. Tenia una empresa ramadera i era el president de l’Agrupació de Productors d’Ous de Catalunya. Una mica abans havíem constituït la Federació Avícola Catalana (FAC), que representa tot el sector, tant d’ous com de pollastres, i tinc un lloc a la junta. El 1986, entrem a la Llotja, que cotitza en origen. A Reus ja hi havia la Cooperativa Comarcal d’Avicultura».
Com ha evolucionat el sector en aquests anys?
«L’avicultura catalana era una de les primeres en producció a Espanya, tant en pollastres com en ous. Ara, no. L’any 1986, hi havia, més o menys, 6 milions de gallines ponedores. S’han reduït a la meitat, estem al voltant de les 4 milions. Per què s’ha perdut? Perquè no ha estat rendible. Hi ha hagut moments de crisi en què els avicultors han perdut molts diners. També ha passat que s’han fet grans, s’han jubilat i els fills, o els nebots, o qui sigui, no han volgut continuar el negoci i ho han traslladat. A més, durant aquests anys, hi ha hagut una reconversió, de tenir gallines ponedores s’ha passat a fer pollastres. També ha tingut efecte la Llei de Benestar Animal, en què els avicultors gairebé fem de farmacèutics».
S’han de seguir uns controls molt estrictes.
«Sí, i això ha fet que els costos de producció s’hagin incrementat. Diuen que el preu dels ous ha pujat i és veritat, però el pinso i els envasos també. Al voltant dels 2000 van començar a venir les directrius de Brussel·les, com la llei de protecció de les gallines ponedores. Representen una millora del comfort dels animals, això és indiscutible, però s’han hagut de fer instal·lacions noves que han costat una milionada i totes les comunitats autònomes no han ajudat. Encara no està pagat al 100% i ara ho volen canviar. Això grava el producte».
Si baixa la producció, s’hauran d’importar ous?
«Ja se n’importen, però també n’exportem. No crec que tingui gaire importància».
Es nota la diferència entre un ou d’aquí i un de fora?
«Es veu perquè l’ou va marcat i s’hi menciona el territori, però de gust, no. Es notarà amb què un serà més fresc que l’altre».
La FAC va ser una de les impulsores del Centre de Sanitat Avícola de Catalunya i Aragó (CESAC), un laboratori designat per la Generalitat que es troba a l’avinguda de Castellvell.
«Els representants de la FAC vam instaurar que faríem un centre de sanitat avícola en col·laboració amb l’administració pública. D’aquí va néixer el CESAC, i més endavant s’hi adheriria Aragó. El CESAC controla tot el que té a veure amb les aus des de diferents branques, com la posta, les aus reproductores... Està controlat per la Generalitat. Si no hagués estat per mi, no estaria a Reus. La Generalitat volia que ens cedissin el terreny i hi havia ajuntaments que te’l regalaven, es podria haver fet a qualsevol lloc, perquè és un laboratori de referència en l’àmbit avícola. Vaig aconseguir que el consistori de Reus cedís el terreny i els altres es van quedar amb un pam de nas. Reus era el galliner que ponia els ous».
Continua vostè actiu?
«Jo continuo sent el president de l’agrupació, però, cap a la dècada del 1990, em vaig jubilar per poder cuidar la meva dona, i vaig haver de vendre’m instal·lacions. La junta sí que es renova, però la presidència no hi ha manera. El dia de Nadal vaig fer 85 anys i clar que tinc capacitat per continuar, però haurien de procurar buscar gent que segueixi la meva feina».
Com es va sentir quan li van comunicar que rebria el Premi d’Honor de la Cambra de Comerç de Reus?
«Primer, no ho entenia. Em vaig quedar parat, però em va emocionar. Després de llegir el discurs, el públic va estar molta estona aplaudint-me. Vaig baixar de l’escenari i, en arribar al meu seient, encara continuava. També em va felicitar el conseller Sàmper. Fins i tot la Llotja de Barcelona m’ha reconegut els mèrits».
Li ha agradat treballar al sector avícola?
«A mi m’ha agradat, m’he divertit i he conegut molta gent».