El Clúster TIC Catalunya Sud arriba a l’adultesa

El Clúster TIC Catalunya Sud va néixer un llunyà setembre del 2013 per teixir complicitats entre els sectors públic i privat i promoure la competitivitat del sector tecnològic. «Hi havia presència d’empreses tecnològiques? Sí. Tenien sentiment de territori? No», reflexiona l’actual president de l’associació, Pablo Mazón. 

De la mà de l’Ajuntament de Reus, es va detectar que «en 10 o 11 anys començarem a veure els resultats d’aquesta acció». Una dècada més tard, Reus aspira a convertir-se en Ciutat de la Ciència i la Innovació; el Tecnoparc, en districte tecnològic; i el Clúster aglutina un centenar de socis. «Metafòricament, aquest darrer any el Clúster ha passat d’adolescent a adult amb tot el que implica referent a relacions, impacte i compromís amb el territori», reflexiona el gerent de l’entitat, Sergi Novo.

De fet, a la partida de naixement figurava la denominació Clúster TIC Reus. «La junta directiva, encapçalada per Marc Arza, va entendre que no tenia sentit fer-ho només de Reus, sinó que hauria de ser de l’àmbit de la demarcació», apunta Novo. D’aquesta manera, l’entitat va ser una de les primeres en adoptar el cognom Catalunya Sud. 

«Crec que és una forma molt encertada perquè, al final, el que busquem és potenciar no només una ciutat i un entorn, sinó tot el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre», remata el gerent del Clúster. Del naixement es passà a l’adolescència, «que és sempre l’etapa més complicada, i al Clúster també ho va ser», rumia Novo. 

En els últims dos i tres anys, s’ha viscut una explosió. «Hem passat d’una trentena de socis a gairebé un centenar, hem multiplicat per sis la facturació, hem quadruplicat l’equip, hem entrat a projectes europeus i de territori, estem fent moltes més activitats que abans... Al final, obrir-se a la Catalunya Sud va ser una decisió molt encertada i que ens ha portat on estem ara», expressa Novo. 

«Els últims anys és quan hem començat a veure que aquest projecte agafava forma, solvència, i s’ha passat d’una dinàmica on el Clúster havia de fer molts esforços per alinear totes les visions a una situació en què la mateixa administració pública i les diferents entitats són coneixedores del projecte», assenyala Mazón. «Ara estem en una etapa on encara podem créixer molt més», comenta el president. 

A l’horitzó, el sector albira reptes i oportunitats. D’una banda, les empreses han d’agafar «el relleu d’aquest treball que està fent el Clúster d’atraure, captar i retenir talent i treure-li un profit». De l’altra, «alinear-nos amb el territori». «Necessitem que s’entengui que si les companyies tecnològiques creixen, aquest valor afegit que oferim als nostres treballadors, que és la qualitat de vida, s’ha de seguir mantenint», apunta Mazón. 

«Crec que hem de mantenir la visió a llarg termini, recordar que estem treballant no per com ens imaginem el territori d’aquí a 3 anys, sinó d’aquí 10», valora el president. El gerent destaca que el Clúster ha de «liderar l’impuls d’un nou @ a la Catalunya Sud». 

«Ara tenim tots els ingredients: o ho fem ara o no ho farem», assevera. L’àrea metropolitana i els districtes tecnològics són eines que s’han d’aprofitar «per fer que el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre siguin vistos a ulls del món com un territori TIC de referència».

Un dels principals desafiaments és «que el que hem aconseguit a escala d’entitats públiques no es desfaci amb els canvis polítiques que pugui haver», tem Mazón. També s’ha de preveure «si aquest projecte acaba sent un èxit, quina mena de situacions futures ens portarà, amb temes com l’habitatge o les comunicacions», i, de retruc, «com podem ajudar que les petites poblacions annexes a les grans ciutats també surtin beneficiades». 

I és que Mazón i Novo consideren que la Catalunya Sud té els avantatges de tenir un territori molt unificat i que es té «una gran qualitat de vida en termes de costos de vida i slow life», un model «que ciutats com Barcelona han esgotat».