Diari Més

Cultura

Les obres de renovació del Museu d’Art i Història de Reus s’iniciaran el primer trimestre

Els treballs tindran un cost aproximat de 2 milions d’euros i s’espera que el museu pugui reobrir les portes el 2026

Imatge virtual de com s’espera que quedi la sala ‘Festa i celebració’ al renovat Museu d’Art i Història de Reus, una vegada acabades les obres.Ajuntament de Reus

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La transformació del Museu d’Art i Història de Reus per adaptar-se a les necessitats i les exigències del segle XXI és cada vegada més a prop de ser una realitat. 

L’Ajuntament de Reus i les empreses encarregades d’executar el projecte de renovació de l’espai signaran, «segurament», el contracte la setmana vinent, tal com apunten fonts municipals. Amb la firma rubricada, les adjudicatàries tenen un màxim d’un mes per començar les obres. Si bé la data exacta encara no s’ha concretat, el tret de sortida s’haurà de donar durant el primer trimestre del 2025.

Amb aquesta intervenció, el Museu d’Art i Història presentarà una nova museografia, serà més accessible i estarà més integrat amb l’entorn. El cost serà d’uns 2 milions d’euros i la intenció és que l’equipament reobri les seves portes als visitants el 2026. 

Junt amb el patrimoni que s’hi conserva, recursos audiovisuals —projeccions, taules interactives, vídeos, videowalls—, audioguies i plafons informatius ajudaran a copsar millor la història de la capital del Baix Camp i el territori i a gaudir d’una experiència més immersiva.

La nova fisonomia permetrà estructurar el relat a través de les diverses sales per endinsar-se en l’evolució de la societat i l’expressió artística del territori al llarg dels segles. La visita començarà amb Festa i celebració, amb els Gegants i la Mulassa presidint una tarima central. Serà un espai dedicat al folklore i la seva vinculació amb l’organització social i gremial de l’Antic Règim.

Es continuarà per La capital del sud, referent a la trajectòria de Reus fins al primer terç del segle XX, prestant atenció a aspectes com l’aiguardent o la indústria tèxtil, i per Camp i ciutat, on es recordarà la configuració agrícola de la comarca mitjançant la presentació d’elements conservats com premses i molins. 

L’art serà el principal protagonista de la Sala Retaules, que evocarà un retaule barroc i que permetrà presentar la col·lecció del segle XVIII, i de Geni i creació, destinada a conèixer artistes com Antoni Gaudí —amb els pocs materials que es conserven de l’arquitecte a la ciutat— o Marià Fortuny. 

La visita acabarà amb Patrimoni en perill, l’obra anterior al segle XVIII i l’atac a què ha estat sotmès l’art en determinats moments de la història, i Col·leccionisme i salvaguarda, amb la col·lecció donada per Antoni Pedrol Rius i on s’explicarà la missió contemporània dels museus.

Un museu més accessible

El projecte també contempla actuar en la relació amb l’exterior d’un equipament inaugurat el 1961. Es reformarà l’accés i el vestíbul perquè l’entrada sigui, d’una banda, més accessible per als vianants, eliminant les barreres arquitectòniques, i, de l’altra, més atractiva i integrada amb el seu entorn, amb la seva connexió amb la coca central de la plaça de la Llibertat. També s’aprofitarà per rehabilitar i netejar la façana.

La museografia del Salvador Vilaseca, la següent renovació

El Museu Salvador Vilaseca també espera una rentada de cara. L’equip de govern preveu actualitzar la museografia de l’exposició permanent de la seva col·lecció d’arqueologia per posar-la en relleu. En aquesta voluntat, inclosa al Pla d’Acció Municipal 2023-27, «s’hi està treballant», assegura el director del Museu de Reus, Marc Ferran. 

En aquests moments, s’estan fent «els primers passos», però la prioritat «és el Museu d’Art i Història». «Un cop el projecte del Museu d’Art i Història tingui la velocitat de creuer, avançarem en el preprojecte del Museu Salvador Vilaseca», tanca Ferran. El desembre del 2023, Ferran comentava que és una col·lecció «única» perquè és capaç d’explicar el poblament al territori des del paleolític fins al món romà sense «cap forat cronològic».
tracking