Pere Romero: «Hi ha 20.000 diabètics al Baix Camp i 4.000 pateixen retinopatia diabètica»

Com se sent rebre el reconeixement de Col·legiat de l’Any de Reus del COMT?

«Estic molt orgullós. La junta de govern és qui m’ha donat el premi, però realment qui me’l dona són els meus companys de professió que m’han proposat per aquest premi. Per tant, sento un profund orgull en pensar que han estat els meus companys els que han pensat que mereixia rebre un premi d’aquestes característiques. 

A més, és important rebre un premi per la teva activitat científica, però un reconeixement que premia la teva professionalitat implica també la teva manera de ser i comportar-te amb els pacients i els teus companys. Això ho fa molt especial».

Potser el premi és Col·legiat de l’Any 2024, però imagino que aquí no només importa el 2024 no?

«Correcte. És un premi que té en compte tota la meva carrera professional que va iniciar quan vaig acabar els estudis de Medicina l’any 1987. Però el més important va ser quan l’any 1990 vaig entrar com a metge adjunt d’oftalmologia a Reus. La meva trajectòria i comportament des d’aleshores fins a l’actualitat crec que és el motiu per haver rebut aquest reconeixement».

Com ha canviat l’oftalmologia des d’aleshores?

«Ha canviat molt. Jo vaig començar a viure el gran canvi amb la meva residència de l’any 83 al 87, en què es van començar a introduir gran quantitat de nous equipaments i aparells. Per exemple, el sistema de detecció per imatge que tenim a oftalmologia hi ha molt poques especialitats que el tinguin. 

Avui dia fem servir molts equipaments que ens faciliten el diagnòstic de les malalties de l’ull amb una seguretat gairebé absoluta. Posteriorment, aquests equipaments els han fet servir des de l’atenció primària que són els que moltes vegades detecten els pacients. I després la introducció de la telemedicina que ha beneficiat sobretot a tres especialitats; a la dermatologia, la radiologia i l’oftalmologia».

Telemedicina et refereixes a contactar amb el pacient per una videotrucada, per exemple?

«I no tan sols al pacient, també amb el metge d’atenció primària que són els que controlen als pacients i les seves malalties. Per exemple, són els que detecten i controlen als pacients diabètics, als quals cada any se’ls ha de fer una foto de l’ull per controlar que no desenvolupi una retinopatia diabètica, què és l’afectació ocular de la diabetis i pot provocar una baixa visió o la ceguesa. 

Actualment, per detectar-ho fem servir les càmeres no midriàtiques que fan una fotografia de fons d’ull. Aquestes fotos es fan des de l’atenció primària i han de ser ells els que l’interpretin i, en cas de detectar una anomalia, posar-se en contacte amb nosaltres, els especialistes, que veurem què hi ha i decidirem si és necessari que el pacient sigui visitat a l’hospital o no. D’aquesta manera li estalviem també moltes visites innecessàries al pacient i fem una medicina molt personalitzada».

Has treballat molt durant la teva carrera en el diagnòstic i tractament de la retinopatia diabètica. Per què?

«Jo vaig fer la residència a Vall d’Hebron que és un centre on la cirurgia vitreoretinal està molt ben establerta i l’any 1995 vaig llegir la meva tesi doctoral que analitzava la presència de la retinopatia diabètica al Baix Camp. Des d’aleshores, la meva carrera ha estat en l’oftalmologia general i he fet coses com operar cataractes, per descomptat, però m’he centrat molt en el diagnòstic i control de retinopatia diabètica».

Per què la diabetis pot afectar l’ull d’una manera tan forta?

«Hem de tenir en compte que la diabetis és una malaltia molt prevalent i que va a més. Actualment, afecta el 14% de la població, que és molt. D’aquest 14%, entre un 15 i un 20% desenvolupen retinopatia diabètica i cada any detectem un 4% de pacients diabètics que comencen a tenir retinopatia diabètica. 

Aquí a la comarca del Baix Camp tenim poc més de 20.000 diabètics. Això significa que uns 4.000 pateixen retinopatia diabètica i que cada any uns 800 la desenvolupen. En les fases inicials comencen a aparèixer petites taques vermelles a l’ull, que són petites hemorràgies. 

Si el pacient es controla bé pot arribar a desaparèixer o a desenvolupar molt més lentament la malaltia. Si no es controla el sucre, la pressió arterial i el colesterol pugen, la retinopatia progressarà. En el món occidental parlar de ceguesa és molt estrany avui dia, perquè els detectem a tots i els comencem a tractar abans, però si no pot acabar tenint baixa visió. 

Això comporta que persones laboralment actives, per sota de 60 anys, els retiraran el carnet de conduir, tindran dificultats per llegir o no podran treballar amb un ordinador. Tota una sèrie de limitacions que en el món laboral poden ser molt greus».

Destaques sempre la importància del metge d’atenció primària i la seva relació amb els especialistes. Per què?

«Potser oftalmologia i traumatologia són les especialitats que hi ha més petició des d’atenció primària de derivació als hospitals, però aquesta relació no és que sigui important en oftalmologia, sinó que és molt rellevant en tots els àmbits. 

Per exemplificar-ho, la manera d’evitar que la retinopatia diabètica es desenvolupi és a través del control del sucre i la tensió i això no ho fa l’especialista, ho fan al CAP. Aleshores, un dels meus objectius al llarg de tots aquests anys ha estat formar els metges d’atenció primària i el seu contacte amb els oftalmòlegs. 

A més, això implica una pressió assistencial molt considerable i és crucial treballar molt estretament amb els metges d’atenció primària per dur a terme una gestió eficient i que arribi a l’hospital allò que ha d’arribar».