Gener del 1939: els darrers dies del Reus republicà

El 15 de gener del 1939, les tropes nacionals van ocupar Reus. Era migdia i la seva entrada va ser relativament tranquil·la. «Segons sembla, el desig generalitzat de la població era que guanyessin els franquistes», explica l’historiador Joan Navais. No era per qüestions ideològiques, tot al contrari.

«Si guanyaven, en teoria s’acabava la guerra, la fam, els bombardejos», afegeix. La ciutadania estava esgotada i el terror havia conquerit cors i ments. Havien resistit un centenar de bombardejos, que causaren una xifra de morts que s’anotava amb tres dígits, i les penúries que s’arrossegaven des dels primers compassos de la insurrecció. Amb aquest context, el conflicte bèl·lic ja s’havia començat a perdre un any abans, el gener del 1938. «Es va perdre abans anímicament que militarment», assevera Navais.

Els dies 21 i 24 de gener de 1938 van ser especialment cruents, amb unes 90 víctimes del setge aeri. El record més visceral fou l’impacte d’una bomba a l’entrada d’un refugi a l’actual plaça de la Llibertat, una boca que estava atapeïda de gent. La carnisseria fou de tal magnitud que testimonis recordaven que s’havien hagut de retirar restes humanes amb pales. «Això causa terror, és terrorisme», certifica Navais.

Comerços i fàbriques abaixaren les persianes, la ciutat quedà «mig buida» i tothom que pogué fugí buscant socors. L’historiador relata que s’ha constatat que hi havia gent que, presa pel pànic, directament es traslladà a viure al refugi de la plaça de Prim. L’Ajuntament va intentar restablir una certa normalitat, però l’impacte sobre la moral reusenca ja havia fet mal. I, encara més, «això s’escampa i arriba al front, als soldats».

Des del minut zero, el bàndol franquista tingué clar que havia de vèncer l’exèrcit rival i, al mateix temps, «doblegar psicològicament la societat republicana, trencar-la moralment». La repressió i els atacs de l’aviació foren els seus instruments. 

Amb una base aèria, una fàbrica d’avions republicans, una indústria metal·lúrgica, un taller d’armes i situada en un nus de comunicacions, Reus fou un dels objectius prioritaris dels atacs insurrectes, però, tot i estar-se trencant, «a la vegada no defalleix i continua l’esforç de guerra fins a l’últim moment».

L’altre factor que partí la ciutadania fou la fam. S’assenyala que cap a l’entrada de l’estiu del 1937 es van implantar targetes de racionament i, malgrat els esforços de les autoritats locals per apropar queviures des de Marsella, «la gent passava gana». A més, essent baluard de la República, Catalunya havia esdevingut terra d’acollida per als refugiats d’altres punts de l’Estat. El gener del 1938, a Reus n’hi havia 2.100 de comptabilitzats.

La guerra va deixar pas a la repressió. Sis dies després de l’ocupació, el 21 de gener, es produïren les primeres detencions. Com a mínim, 44 veïns de Reus serien executats i 36, deportats als camps nazis.