El Centre Cívic Gregal de Reus aixeca passions

No havien tocat les sis de la tarda quan travessar la nova placeta del carrer d’Antoni Gaudí ja resultava missió impossible. Reduint el volum corporal i escolant-se per qualsevol escletxa interhumana, hom intentava avançar i escodrinyar què hi passava. 

El Centre Cívic Gregal havia obert les portes per rebre els seus primers hostes i els curiosos van superar qualsevol mena de previsió. Una ruta guiada començà, però molta gent es quedà sense ni tan sols saber que estava succeint. La sala d’actes fou l’escenari de la presentació oficial. Hi havia una, dues, tres files de persones dempeus. I ni així es va poder encabir tothom.

«Donem per inaugurat el Centre Cívic Gregal!», clamava Eugènia Calvo, directora del nou equipament. «Estem d’enhorabona», responia l’alcaldessa, Sandra Guaita. Ubicat al barri Niloga, és el primer centre cívic que s’inaugura en 14 anys i compta amb instal·lacions com una aula d’informàtica, una cuina i un gimnàs. 

Amb tot, corregué el risc de ser un somni i poc més. L’arquitecte municipal Gabriel Bosques va comentar que, quan es va plantejar crear un equipament d’aquestes magnituds a la nau, es va concloure «que no podria ser». «Pensàvem que el programa no hi cabria», recordava. La realitat fou que sí que es podia extreure del món oníric. 

La regidora de Relacions Ciutadanes, Maria del Mar Escoda, va apuntar que, durant les següents dues setmanes, es duran a terme visites guiades per donar a conèixer l’espai. Així mateix, va detallar que han rebut més de 60 peticions d’entitats i col·lectius que en voldrien fer ús.

Tot i ésser el Gregal el gran protagonista, va haver-hi el moment en què s’aixecà el dubte sobre un altre centre cívic: l’anunciat Garbí. S’hauria d’ubicar a tocar de la plaça del Velòdrom i es va informar que hauria d’esperar que el seu company del barri Niloga entrés en funcionament abans de valorar la seva idoneïtat. 

Guaita va esmentar que «de moment ens hem centrat aquí» i, si bé «no ens tanquem a continuar creant equipaments municipals», per ara «destinem esforços en aquest». «Penseu que el 2025 i el 2026 hem de modernitzar la resta de la xarxa i pensar en futur el Centre Cívic del Carme, que no està acabat i hi tenim un espai per desenvolupar», va matisar l’edil Escoda.

Un dels aspectes que cridà l’atenció entre els visitants fou el blanc pur que decorava totes les parets, que feia que més d’un es transportés a un hospital. D’altra banda, els fulletons informatius incloïen la il·lustració d’un tucà que provocà somriures i preguntes sense resposta. En realitat, només calia donar un tomb per desxifrar l’enigma. 

A la part posterior de l’antic magatzem de vins, a la plaça del Pintor Ferré Revascall, aquestes aus, conegudes pel seu llarg i prominent bec, observen d’amagatotis què passa al barri. El protagonisme també l’adoptaren la calor —tot i el fred exterior, la calefacció i la munió ciutadana feu elevar la temperatura— i els micròfons, que males jugades feren passar a arquitectes i regidors. «Ara!», s’exclamà quan, per fi, es podia sentir l’interlocutor. I, ara, el barri Niloga té una nova centralitat on gaudir una estona.