Historiadors de Reus demanen que s’investigui i es dignifiqui la probable fossa de Pich Aguilera

La sortida a la venda de la finca de l’antiga fàbrica tèxtil Pich Aguilera va tornar a posar en coneixement del públic general que, en aquella propietat municipal, podria haver-hi una antiga fossa de la Guerra Civil i la repressió, documentada com a «probable» al Banc de la Memòria Democràtica de la Generalitat. 

Se’n desconeix el seu estat de conservació i, a hores d’ara, no ha estat dignificada. Davant d’aquest escenari, els historiadors locals Cristian Muñoz i Joan Olivella demanen a les administracions públiques que s’investigui i es dignifiqui l’espai. «Demanem que s’investigui el que és probable que sigui un pou amb uns 70 metres de profunditat de cadàvers», apunta Muñoz.

Olivella explica que, en cas que es trobin restes humanes, s’haurien de recuperar i analitzar perquè permetrien, d’una banda, dignificar la memòria de les víctimes i, de l’altra, poden oferir més informació sobre el període de la Guerra Civil i la dictadura franquista. 

«Els presoners deien que s’utilitzava el porrillo, una mena de martells amb el mànec llarg, i es podria veure si algun va patir lesions o, directament, la mort amb aquest estri de tortura», reflexiona. «La guerra va més enllà de la guerra: és odi, càstig, repressió», certifica Olivella.

El setembre del 1939, l’alcaldia de Reus va oferir a la comandància militar fer servir l’Escola del Treball, que s’havia utilitzat com a fàbrica de materials de guerra i taller d’aviació, amb els seus pavellons contigus, com a centre de reclusió. 

Si bé poc més tard es va habilitar per a tal funció l’antiga caserna de cavalleria, a l’actual plaça de la Llibertat, no es pot descartar que el punt de l’escola es mantingués més temps en actiu.

Els historiadors, fins i tot, es plantegen «fer alguna mena d’acte per fer soroll». Així mateix, demanen que, a més de Pich Aguilera, s’aprofiti «per dignificar altres espais de detenció». És el cas de l’Institut Pere Mata, on presoners afirmaven haver sentit el soroll dels trets.

«No estaria malament posar-hi un cartell de memòria històrica per dir que és un centre psiquiàtric, però que el 1939 va ser utilitzat com a camp de detenció», apunta Olivella. «Això que va succeir no s’ha de tornar a repetir mai més i ens n’hem de recordar», tanca.

El testimoni d’Antoni Batlle

La descoberta del pou es remunta al 1951. Antoni Batlle va deixar per escrit que, entre l’Escola del Treball i les naus de la fàbrica de teixits, hi havia un pou de dos metres i mig de diàmetre i cent de fondària. Construït a principis del segle XX, estava destinat a proveir d’aigua Pich Aguilera. 

En un moment de sequera, la propietat li encarregà a Batlle saber l’estat de la infraestructura. Aquest demanà a un familiar seu que baixés a comprovar el seu estat interior i descobrí que, a uns trenta metres, s’apilaven desenes de cadàvers. 

En avisar els seus superiors, s’ordenà posar fi a la inspecció i construir-hi una volta. Batlle descobriria «que els cossos pertanyien als presoners encarcerats a les naus contigües a l’Escola del Treball durant la postguerra». «Alguns d’ells van patir maltractaments tals que moriren al mateix camp: foren aquests qui acabaren abocats i amuntegats al pou», afegeix.